Reeks 4 - Reculls temàtics

Jaume Botey i Vallès va néixer l’any 1940 al barri del Poble Nou de Barcelona. Eren sis germans, quatre nois i dues noies, i ell era el cinquè. Com el seu germà Francesc (1931-1996) ingressà a l’orde religiosa dels escolapis, d’on havia estat alumne. Substituí al seu germà al barri de barraques del Camp de la Bota de Barcelona quan aquest, condemnat pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP), fou empresonat a la presó de capellans de Zamora, per haver denunciat la repressió contra de la població gitana, en un acte a la Universitat de Barcelona.
En Jaume visqué a l’Hospitalet des de 1968, primer en la comunitat escolàpia amb en Ramon Marimón, Josep Maria Montferrer, Jaume Salas, Andreu Trilla, al barri de Can Serra, barri de nova creació, resultat de la població immigrant vinguda d’arreu de la península. Es feu càrrec de la parròquia del barri, impulsant la Casa de Reconciliació, com lloc de trobada i espai de llibertat sota la dictadura franquista. D’allà nasqueren diverses institucions ciutadanes: el Centre d'Esplai, el Grup de joves, l’Escola d’Adults seguint el model de Paulo Freire i impulsant el reconeixement de les anomenats avui C.F.A. (Centres de Formació de persones Adultes), l’Associació de Veïns, en un moment que mancaven la majoria dels serveis col•lectius del barri... També s'implicaren activament en el primer grup d’objectors de consciència al servei militar, que realitzava un servei civil alternatiu, posant en pràctica la no violència i la resistència pacífica com a formes per reconèixer el dret a l'objecció.
L’any 1978, a la mort del seu amic escolapi Josep Maria Segura, anà a viure a l'Olivera de Vallbona de les Monges, una comunitat de persones amb minusvalies. Des d’aleshores la Cooperativa l’Olivera formà part de la seva vida.
L’any 1979 entrà com a regidor l’Ajuntament de l’Hospitalet des de la candidatura del PSUC, encapçalada per Paco Candel i Joan Saura, fent-se càrrec de la Regidoria d’Ensenyament fins al 1983, en un moment de greus mancances de places escolars i de moltes deficiències pedagògiques i culturals a nivell de la ciutat.
Llicenciat en teologia i doctor en filosofia, l’ensenyament fou un dels seus centres vitals. Va ser professor de l’ Institut Torres i Bages, de l’Escola d’adults del barri de Can Serra i d'història de la cultura i de moviments socials a la UAB des de 1975 a 2010.
El seu compromís polític el portà a la direcció d’Iniciativa per Catalunya de l’Hospitalet, a la presidència d' Esquerra Unida i Alternativa (2000-2002) i més tard a Procés Constituent i a Catalunya en Comú.
L’any 1982 es casà amb la Maria Pilar Massana, compartint totes les inquietuds. Estigueren compromesos políticament, social i cultural amb la gent de la ciutat. L’any 1984 foren dels fundadors del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
Aquesta acció social, política i també religiosa, íntimament interrelacionades, el portà a ser un dels màxims promotors de Cristians pel Socialisme, de Cristianisme Segle XXI, del Fòrum de Teologia i Alliberament, de Cristians en Diàspora, de Redes Cristianas a nivell estatal. Així mateix participà molt activament a Cristianisme i Justícia, amb Capellans Obrers, publicant diverses obres a l’entorn d’aquest compromís amb els pobres, com expressió vital de la fe.
Participà en el Fòrum Mundial Social Mundial des del 2001, implicant-se en les lluites solidaries i per la pau, viatjant en nombroses ocasions a Mèxic i també a Nicaragua, El Salvador, Bolívia, Guatemala. President de la Casa de la Solidaritat de Barcelona. La seva acció política i social el portà a la lluita contra l’entrada d’Espanya a l’OTAN de 1984, la campanya pel 0,7%, la del No a la Guerra visitant els camps de refugiats palestins al Líban i com observador internacional a Iraq entre el 2000 i 2003, abans de la intervenció dels EEUU i, els darrers anys, en la lluita per la Renda Garantida Ciutadana (2012-2014).
La seva obra escrita mostra els seus àmbits d’actuació, des de la teologia de l’alliberament, l’ensenyament a partir de l’experiència de Paulo Freire, la lluita per un món millor i el compromís amb els més febles
Morí el 15 de febrer del 2018. Ha estat reconegut amb el Premi d’Honor de la Ciutat de l’Hospitalet, el 1999, i el del Memorial Joan XXIII per la pau, l’any 2017. Des de l’any 2018 el nou institut de l’Hospitalet porta el nom de Jaume Botey i Vallès. Les moltíssimes interrelacions creades al llarg de la seva vida es van concretant en el col•lectiu impulsor de l'Associació Llegat Jaume Botey i Vallès.