Subfons 1 - Jaume Botey i Vallès

Campanyes d'alfabeti... Escrits sobre en Francesc... Botey Vallès, Jaume: Jose...

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES CAT AMHL 862-1

Títol

Jaume Botey i Vallès

Data(es)

  • 1959 - 2018 (Accumulation)
  • 1863 - 2018 (Creation)

Nivell de descripció

Subfons

Volum i suport

4,40 ml., 213 expedients, 4 cartells, 1 caricatura, 1 orla

Àrea de context

Nom del productor

Botey i Vallès, Jaume (1940-2018)

Història biogràfica

Jaume Botey i Vallès va néixer l’any 1940 al barri del Poble Nou de Barcelona. Eren sis germans, quatre nois i dues noies, i ell era el cinquè. Com el seu germà Francesc (1931-1996) ingressà a l’orde religiosa dels escolapis, d’on havia estat alumne. Substituí al seu germà al barri de barraques del Camp de la Bota de Barcelona quan aquest, condemnat pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP), fou empresonat a la presó de capellans de Zamora, per haver denunciat la repressió contra de la població gitana, en un acte a la Universitat de Barcelona.
En Jaume visqué a l’Hospitalet des de 1968, primer en la comunitat escolàpia amb en Ramon Marimón, Josep Maria Montferrer, Jaume Salas, Andreu Trilla, al barri de Can Serra, barri de nova creació, resultat de la població immigrant vinguda d’arreu de la península. Es feu càrrec de la parròquia del barri, impulsant la Casa de Reconciliació, com lloc de trobada i espai de llibertat sota la dictadura franquista. D’allà nasqueren diverses institucions ciutadanes: el Centre d'Esplai, el Grup de joves, l’Escola d’Adults seguint el model de Paulo Freire i impulsant el reconeixement de les anomenats avui C.F.A. (Centres de Formació de persones Adultes), l’Associació de Veïns, en un moment que mancaven la majoria dels serveis col•lectius del barri... També s'implicaren activament en el primer grup d’objectors de consciència al servei militar, que realitzava un servei civil alternatiu, posant en pràctica la no violència i la resistència pacífica com a formes per reconèixer el dret a l'objecció.
L’any 1978, a la mort del seu amic escolapi Josep Maria Segura, anà a viure a l'Olivera de Vallbona de les Monges, una comunitat de persones amb minusvalies. Des d’aleshores la Cooperativa l’Olivera formà part de la seva vida.
L’any 1979 entrà com a regidor l’Ajuntament de l’Hospitalet des de la candidatura del PSUC, encapçalada per Paco Candel i Joan Saura, fent-se càrrec de la Regidoria d’Ensenyament fins al 1983, en un moment de greus mancances de places escolars i de moltes deficiències pedagògiques i culturals a nivell de la ciutat.
Llicenciat en teologia i doctor en filosofia, l’ensenyament fou un dels seus centres vitals. Va ser professor de l’ Institut Torres i Bages, de l’Escola d’adults del barri de Can Serra i d'història de la cultura i de moviments socials a la UAB des de 1975 a 2010.
El seu compromís polític el portà a la direcció d’Iniciativa per Catalunya de l’Hospitalet, a la presidència d' Esquerra Unida i Alternativa (2000-2002) i més tard a Procés Constituent i a Catalunya en Comú.
L’any 1982 es casà amb la Maria Pilar Massana, compartint totes les inquietuds. Estigueren compromesos políticament, social i cultural amb la gent de la ciutat. L’any 1984 foren dels fundadors del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
Aquesta acció social, política i també religiosa, íntimament interrelacionades, el portà a ser un dels màxims promotors de Cristians pel Socialisme, de Cristianisme Segle XXI, del Fòrum de Teologia i Alliberament, de Cristians en Diàspora, de Redes Cristianas a nivell estatal. Així mateix participà molt activament a Cristianisme i Justícia, amb Capellans Obrers, publicant diverses obres a l’entorn d’aquest compromís amb els pobres, com expressió vital de la fe.
Participà en el Fòrum Mundial Social Mundial des del 2001, implicant-se en les lluites solidaries i per la pau, viatjant en nombroses ocasions a Mèxic i també a Nicaragua, El Salvador, Bolívia, Guatemala. President de la Casa de la Solidaritat de Barcelona. La seva acció política i social el portà a la lluita contra l’entrada d’Espanya a l’OTAN de 1984, la campanya pel 0,7%, la del No a la Guerra visitant els camps de refugiats palestins al Líban i com observador internacional a Iraq entre el 2000 i 2003, abans de la intervenció dels EEUU i, els darrers anys, en la lluita per la Renda Garantida Ciutadana (2012-2014).
La seva obra escrita mostra els seus àmbits d’actuació, des de la teologia de l’alliberament, l’ensenyament a partir de l’experiència de Paulo Freire, la lluita per un món millor i el compromís amb els més febles
Morí el 15 de febrer del 2018. Ha estat reconegut amb el Premi d’Honor de la Ciutat de l’Hospitalet, el 1999, i el del Memorial Joan XXIII per la pau, l’any 2017. Des de l’any 2018 el nou institut de l’Hospitalet porta el nom de Jaume Botey i Vallès. Les moltíssimes interrelacions creades al llarg de la seva vida es van concretant en el col•lectiu impulsor de l'Associació Llegat Jaume Botey i Vallès.

Història arxivística

Documentació aplegada per Jaume Botey en el transcurs de la seva formació acadèmica, activitat docent i història personal i familiar, més la seva obra escrita. En el cas de la documentació del seu pare, Jaume va fer la feina de recopilació, selecció i formació dels vinc volums relligats. En el cas del seu germà Francesc, Jaume també va fer la feina de recopilació de la documentació, majoritàriament generada a Mèxic. En el de la família Viñas, Jaume la va incorporar a la pròpia, atenent el seu valor històric. Els volums compilatoris anuals de la seva obra els tancava en el tombant de cada any i pels volts de Reis els obsequiava a Pilar Massana. Conservada en els pisos del carrer Girona de l'Hospitalet de Llobregat i Llull de Barcelona, tant la transferida a l'Arxiu com la que encara no ho ha estat. No disposava de cap instrument de descripció.

Dades sobre l'ingrés

Documentació lliurada per M. Pilar Massana a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet els dies 19 de juliol i 1 d’octubre de 2019, 18 de febrer de 2020 i 8 d’octubre de 2021. L'Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina va fer donació d’un dossier sobre Francesc Botey i Vallès el 10 de març de 2021.

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

Aquest subfons conté cinc sèries (per a més informació, veure l’abast i contingut de cadascuna):
1.1. Aspectes personals i familiars (1863-2018). Inclou documentació de: a) el pare, Jaume Botey i Candelich (1898-1974); b) el germà, Francesc Botey i Vallès (1964-1997); c) el propi Jaume Botey i Vallès (2006-2018); d) la família Botey (1865-1959); e) la família Viñas (1863-1996).
1.2. Estudis i formació (1964-1965). Inclou de moment la tesi doctoral de Jaume Botey, "“El hombre” según K. Rahner”, Universidad Pontificia de Salamanca, Facultad de Teología, curs 1964-1965.
1.3. Activitat professional: docència, alfabetització i educació d’adults (1958-2014): Inclou documentació de: a) activitat docent (1958-2009); b) publicacions periòdiques (1976-2014; c) congressos i jornades tècniques (1985-2005); e) experiències (ca. 1976-1990).
1.4. Reculls temàtics (1994-2009). Inclou recopilacions de textos i reculls de premsa.
1.5. Obra escrita i recopilacions de l'obra pròpia (1977-2017). Inclou: a) 11 volums anuals de recopilacions d'escrits i d'activitats de Jaume Botey (1977-2004), fets per ell mateix; b) llibres i fullets com a autor únic (1984-2014); c) llibres d’autoria col·lectiva (1985-2016); d) ponències i intervencions en congressos i jornades (2000-2016); e) introduccions, pròlegs i presentacions (1987-2016); f) transcripció de conversa (2010); g) fullets i llibre que l’esmenten (1978-2013); h) articles en publicacions periòdiques (1981-2017).

Informació sobre avaluació, tria i eliminació

Tota la documentació d'aquest subfons és pertinent i no hi ha cap previsió d'eliminació.

Increments

Les cinc sèries d’aquest subfons, inclouen documentació no transferida en aquesta fase. Veure la descripció de cada sèrie.

Sistema d'organització

Documentació organitzada en expedients. Dins de cada sèrie, cada expedient té relació amb algun dels àmbits temàtics inclosos.

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Documentació de lliure accés.

Condicions de reproducció

En general de lliure reproducció, però hi ha alguna documentació de reproducció restringida, en estar subjecta a drets d'autor.

Llengua(ües) dels documents

  • català
  • espanyol d'Espanya
  • espanyol d'Hispanoamèrica
  • francès

Escriptura dels documents

Informació addicional sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

Documentació en paper. En bon estat de conservació, llevat de tres publicacions, que presenten traces d'una exposició perllongada a la pols, i una altra, que presenta taques d'òxid. Algunes unitats documentals contenen fotocòpies, llegibles en el moment de fer la descripció.

Instruments de descripció

Fitxes Nodac de subfons i sèries i relació d'unitats documentals.

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Bona part de la documentació generada per Francesc Botey i Vallès es troba a l'Escola Pia de Mèxic. Una part dels textos d'obra escrita i recopilacions de l'obra pròpia tenen un original en format digital, no analitzat en aquesta fase del tractament.

Existència i localització de reproduccions

Documentació relacionada

Algunes sèries tenen relació amb una part molt rellevant de la biblioteca de Jaume Botey i M. Pilar Massana. A l’Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina hi ha documentació de l’activitat educativa dels germans Francesc i Jaume Botey en el barri del Camp de la Bota. A l'Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya hi ha un fons de Fransc Botey i alguna documentació que fa referència a Jaume Botey.

Descripcions relacionades

Bibliografia

.(Diversos autors): Jaume Botey i Vallès. El pensament i l'acció educativa i civíca d'un activista social, “Quaderns d’Estudi: Centre d’Estudis de l’Hospitalet”, núm. 33, desembre 2019.
.Llegat Jaume Botey: https://www.youtube.com/watch?v=09nEjl_-BOo
.Trenchs Boada, Joan: El Padre Pancho (Francisco Botey, escolapio): testigo de Dios. México: Orden de las Escuelas Pías de México, 1997.
.Villanueva i Margalef, Maria: “Jaume Botey i Vallès, un lluitador per la pau”. Lliurament del 50è Memorial Joan XXIII (2017). L’Hospitalet de Llobregat, 2 de Maig del 2018: http://www.revistaperiferia.org/uploads/2/5/0/8/25082791/jaume_botey_i_valle%CC%80s.pdf

Àrea de notes

Identificador(s) alternatiu(s)

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per noms de persones

Àrea de control de la descripció

Identificador de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

Descripció realitzada segons els preceptes de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.

Estat de descripció

Nivell de detall

Llengua(ües)

Escriptura(es)

Fonts

La informació continguda en la pròpia unitat de descripció s'ha contrastat i ampliat amb el testimoni de M. Pilar Massana.

Metadades de l'objecte digital

Nom del fitxer

Fons_Francesc_i_Jaume_Botey_APEPC.pdf

Tipus de suport

Text

tipus Mime

application/pdf

Mida del fitxer

836.7 KiB

Pujat

28 de gener de 2021 23:53

Àrea de drets sobre l'objecte digital (Master)

Àrea de drets sobre l'objecte digital (Reference)

Àrea de drets sobre l'objecte digital (Thumbnail)

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organismes relacionats

Llocs relacionats