Sèrie 1 - Aspectes personals i familiars

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES CAT AMHL 862-1-1

Títol

Aspectes personals i familiars

Data(es)

  • 1863 - 2018 (Creation)

Nivell de descripció

Sèrie

Volum i suport

0,30 ml., 30 expedients, 1 caricatura

Àrea de context

Nom del productor

Botey i Vallès, Jaume (1940-2018)

Història biogràfica

Jaume Botey i Vallès va néixer l’any 1940 al barri del Poble Nou de Barcelona. Eren sis germans, quatre nois i dues noies, i ell era el cinquè. Com el seu germà Francesc (1931-1996) ingressà a l’orde religiosa dels escolapis, d’on havia estat alumne. Substituí al seu germà al barri de barraques del Camp de la Bota de Barcelona quan aquest, condemnat pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP), fou empresonat a la presó de capellans de Zamora, per haver denunciat la repressió contra de la població gitana, en un acte a la Universitat de Barcelona.
En Jaume visqué a l’Hospitalet des de 1968, primer en la comunitat escolàpia amb en Ramon Marimón, Josep Maria Montferrer, Jaume Salas, Andreu Trilla, al barri de Can Serra, barri de nova creació, resultat de la població immigrant vinguda d’arreu de la península. Es feu càrrec de la parròquia del barri, impulsant la Casa de Reconciliació, com lloc de trobada i espai de llibertat sota la dictadura franquista. D’allà nasqueren diverses institucions ciutadanes: el Centre d'Esplai, el Grup de joves, l’Escola d’Adults seguint el model de Paulo Freire i impulsant el reconeixement de les anomenats avui C.F.A. (Centres de Formació de persones Adultes), l’Associació de Veïns, en un moment que mancaven la majoria dels serveis col•lectius del barri... També s'implicaren activament en el primer grup d’objectors de consciència al servei militar, que realitzava un servei civil alternatiu, posant en pràctica la no violència i la resistència pacífica com a formes per reconèixer el dret a l'objecció.
L’any 1978, a la mort del seu amic escolapi Josep Maria Segura, anà a viure a l'Olivera de Vallbona de les Monges, una comunitat de persones amb minusvalies. Des d’aleshores la Cooperativa l’Olivera formà part de la seva vida.
L’any 1979 entrà com a regidor l’Ajuntament de l’Hospitalet des de la candidatura del PSUC, encapçalada per Paco Candel i Joan Saura, fent-se càrrec de la Regidoria d’Ensenyament fins al 1983, en un moment de greus mancances de places escolars i de moltes deficiències pedagògiques i culturals a nivell de la ciutat.
Llicenciat en teologia i doctor en filosofia, l’ensenyament fou un dels seus centres vitals. Va ser professor de l’ Institut Torres i Bages, de l’Escola d’adults del barri de Can Serra i d'història de la cultura i de moviments socials a la UAB des de 1975 a 2010.
El seu compromís polític el portà a la direcció d’Iniciativa per Catalunya de l’Hospitalet, a la presidència d' Esquerra Unida i Alternativa (2000-2002) i més tard a Procés Constituent i a Catalunya en Comú.
L’any 1982 es casà amb la Maria Pilar Massana, compartint totes les inquietuds. Estigueren compromesos políticament, social i cultural amb la gent de la ciutat. L’any 1984 foren dels fundadors del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
Aquesta acció social, política i també religiosa, íntimament interrelacionades, el portà a ser un dels màxims promotors de Cristians pel Socialisme, de Cristianisme Segle XXI, del Fòrum de Teologia i Alliberament, de Cristians en Diàspora, de Redes Cristianas a nivell estatal. Així mateix participà molt activament a Cristianisme i Justícia, amb Capellans Obrers, publicant diverses obres a l’entorn d’aquest compromís amb els pobres, com expressió vital de la fe.
Participà en el Fòrum Mundial Social Mundial des del 2001, implicant-se en les lluites solidaries i per la pau, viatjant en nombroses ocasions a Mèxic i també a Nicaragua, El Salvador, Bolívia, Guatemala. President de la Casa de la Solidaritat de Barcelona. La seva acció política i social el portà a la lluita contra l’entrada d’Espanya a l’OTAN de 1984, la campanya pel 0,7%, la del No a la Guerra visitant els camps de refugiats palestins al Líban i com observador internacional a Iraq entre el 2000 i 2003, abans de la intervenció dels EEUU i, els darrers anys, en la lluita per la Renda Garantida Ciutadana (2012-2014).
La seva obra escrita mostra els seus àmbits d’actuació, des de la teologia de l’alliberament, l’ensenyament a partir de l’experiència de Paulo Freire, la lluita per un món millor i el compromís amb els més febles
Morí el 15 de febrer del 2018. Ha estat reconegut amb el Premi d’Honor de la Ciutat de l’Hospitalet, el 1999, i el del Memorial Joan XXIII per la pau, l’any 2017. Des de l’any 2018 el nou institut de l’Hospitalet porta el nom de Jaume Botey i Vallès. Les moltíssimes interrelacions creades al llarg de la seva vida es van concretant en el col•lectiu impulsor de l'Associació Llegat Jaume Botey i Vallès.

Història arxivística

Documentació més personal, aplegada per Jaume Botey en el transcurs de la seva vida. En el cas de la documentació del seu pare, Jaume va fer la feina de recopilació, selecció i formació dels vinc volums relligats. En el cas del seu germà Francesc, Jaume també va fer la feina de recopilació de la documentació, majoritàriament generada a Mèxic. En el de la família Viñas, Jaume la va incorporar a la pròpia, atenent el seu valor històric. Conservada en els pisos del carrer Girona de l'Hospitalet de Llobregat i Llull de Barcelona, tant la transferida a l'Arxiu com la que encara no ho ha estat. No disposava de cap instrument de descripció.

Dades sobre l'ingrés

Documentació lliurada per M. Pilar Massana a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet l'1 d'octubre de 2019 i el 18 de febrer de 2020.

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

En aquesta fase de la donació només ha ingressat a l’Arxiu una part de la documentació:
a) Del pare de Jaume, Jaume Botey i Candelich (1988). 5 volums relligats de reproduccions de documents, recopilats per Jaume Botey i Vallès, referents a documentació del seu pare: personal i administrativa, treball a la Caixa de Pensions i participació en els Jocs Florals.
b) Del germà de Jaume, Francesc Botey i Vallès (1988-1992). Inclou tres col·leccions d’obres redactades per ell, com a eina de divulgació a la Misión de Maconí, Mèxic: “Teatro popular para el pueblo”, escrit en col·laboració amb José Segalés, “Historia de la Iglesia” i “Cuaderno de historia del pueblo mexicano”.
c) De Jaume Botey i Vallès (2018). Inclou una caricatura i un recordatori de la seva defunció.
d) De la família Viñas (1863-1996) (la cosina de germana de Jaume Botey, Rosa Maria Botey i Borrull, estava casada amb Enric Viñas i Cortina). Inclou documentació referent a l’actuació política i en el món associatiu de cant coral de Pere Viñas i Renom (Badalona, 1836-1901; de la de la fàbrica de galetes i bescuits de la família, al barri del Poblenou de Barcelona; col·lecció de fullets teatrals aplegats pels germans Francesc i Joan Viñas i Prat; documentació successòria de Pere Viñas i Renom i Teresa Prat i Queralt; òptica dels germans Fèlix i Enric Viñas i Cortina; memoràndum i dietari de Pere Viñas i Cortina; extractes de naixement i de defunció, certificats de darreres voluntats i d'antecedents penals de membres de la família Viñas; documentació d'Enric Viñas i Cortina; recordatoris de la família Botey; fotografies familiars.

Informació sobre avaluació, tria i eliminació

Tota la documentació d'aquesta sèrie és pertinent i no hi ha cap previsió d'eliminació.

Increments

La documentació no transferida en aquesta fase (5 m., 1945-2014), inclou:
1) Del germà de Jaume, Francesc Botey i Vallès. 204 volums numerats de quaderns d’anotacions, entre 1971 i 1995, amb un índex dels primers quaderns. Es tracta de fotocòpies fetes per Jaume Botey, ja que els quaderns originals, a la mort de Francesc, varen quedar a l’Escola Pia de Mèxic. Hi ha també volums d’anotacions manuscrites, materials publicats, correspondència emesa, poesies, dibuixos, recordatoris de la seva defunció, escrits sobre ell, retalls de premsa, petits impresos, revistes, correspondència, fotografies en paper i diapositives, àudios i vídeos de la seva activitat a Mèxic. Predominen els materials fotocopiats, però hi ha també documents originals. Inclou alguns llibres de i sobre ell. Hi ha també alguna documentació de Conxita Sora i Margalef (Barcelona, 1941- 2003), amiga de la família i de Francesc, molt relacionada amb l’etapa del Camp de la Bóta.
2) Jaume Botey i Vallès. Tres àlbums de fotografies en paper de Jaume Botey jove i família, correspondència personal, comptabilitat domèstica, declaracions de la renda, nòmines, informes mèdics, agendes personals, llibretes d’estalvi i defunció.
3) Altres membres de la família. Inclou àlbums de fotos familiars, documentació personal i administrativa i recordatoris de defunció. De Victòria Vallès i Soler (primera esposa del pare, no mare de Jaume), i dels germans Josep, Miquel i Montserrat.
En el pis del Poblenou hi ha també uns 450 llibres d’edicions antigues, que havien estat propietat de la família Botey.
No es coneix l’estat dels vídeos i àudios analògics.

Sistema d'organització

Documentació organitzada en expedients. Cadascun d'ells té relació amb algun dels següents grups temàtics: a) el pare, Jaume Botey i Candelich; b) el germà, Francesc Botey i Vallès; b) Jaume Botey i Vallès; d) família Viñas.

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Documentació de lliure accés.

Condicions de reproducció

Llengua(ües) dels documents

  • català
  • espanyol d'Espanya
  • espanyol d'Hispanoamèrica

Escriptura dels documents

Informació addicional sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

Documentació en paper. En bon estat de conservació. Algunes unitats documentals contenen fotocòpies, llegibles en el moment de fer la descripció.

Instruments de descripció

Fitxa Nodac de sèrie i relació d'unitats documentals.

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Bona part de la documentació generada per Francesc Botey i Vallès es troba a l'Escola Pia de Mèxic.

Existència i localització de reproduccions

Documentació relacionada

A l’Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina hi ha documentació de l’activitat educativa dels germans Francesc i Jaume Botey en el barri del Camp de la Bota.

Descripcions relacionades

Bibliografia

Trenchs Boada, Joan: El Padre Pancho (Francisco Botey, escolapio): testigo de Dios. México: Orden de las Escuelas Pías de México, 1997.

Àrea de notes

Nota

Identificador(s) alternatiu(s)

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per noms de persones

Àrea de control de la descripció

Identificador de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

Descripció realitzada segons els preceptes de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.

Estat de descripció

Nivell de detall

Parcial

Llengua(ües)

Escriptura(es)

Fonts

La informació continguda en la pròpia unitat de descripció s'ha contrastat i ampliat amb el testimoni de M. Pilar Massana. La data de l'ordenació de Jaume Botey com a sacerdot procé del testimoni de la seva germana Maria Teresa.

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organismes relacionats

Llocs relacionats