Jaume Botey i Vallès va néixer l’any 1940 al barri del Poble Nou de Barcelona. Eren sis germans, quatre nois i dues noies, i ell era el cinquè. Com el seu germà Francesc (1931-1996) ingressà a l’orde religiosa dels escolapis, d’on havia estat alumne. ... »Substituí al seu germà al barri de barraques del Camp de la Bota de Barcelona quan aquest, condemnat pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP), fou empresonat a la presó de capellans de Zamora, per haver denunciat la repressió contra de la població gitana, en un acte a la Universitat de Barcelona. En Jaume visqué a l’Hospitalet des de 1968, primer en la comunitat escolàpia amb en Ramon Marimón, Josep Maria Montferrer, Jaume Salas, Andreu Trilla, al barri de Can Serra, barri de nova creació, resultat de la població immigrant vinguda d’arreu de la península. Es feu càrrec de la parròquia del barri, impulsant la Casa de Reconciliació, com lloc de trobada i espai de llibertat sota la dictadura franquista. D’allà nasqueren diverses institucions ciutadanes: el Centre d'Esplai, el Grup de joves, l’Escola d’Adults seguint el model de Paulo Freire i impulsant el reconeixement de les anomenats avui C.F.A. (Centres de Formació de persones Adultes), l’Associació de Veïns, en un moment que mancaven la majoria dels serveis col•lectius del barri... També s'implicaren activament en el primer grup d’objectors de consciència al servei militar, que realitzava un servei civil alternatiu, posant en pràctica la no violència i la resistència pacífica com a formes per reconèixer el dret a l'objecció. L’any 1978, a la mort del seu amic escolapi Josep Maria Segura, anà a viure a l'Olivera de Vallbona de les Monges, una comunitat de persones amb minusvalies. Des d’aleshores la Cooperativa l’Olivera formà part de la seva vida. L’any 1979 entrà com a regidor l’Ajuntament de l’Hospitalet des de la candidatura del PSUC, encapçalada per Paco Candel i Joan Saura, fent-se càrrec de la Regidoria d’Ensenyament fins al 1983, en un moment de greus mancances de places escolars i de moltes deficiències pedagògiques i culturals a nivell de la ciutat. Llicenciat en teologia i doctor en filosofia, l’ensenyament fou un dels seus centres vitals. Va ser professor de l’ Institut Torres i Bages, de l’Escola d’adults del barri de Can Serra i d'història de la cultura i de moviments socials a la UAB des de 1975 a 2010. El seu compromís polític el portà a la direcció d’Iniciativa per Catalunya de l’Hospitalet, a la presidència d' Esquerra Unida i Alternativa (2000-2002) i més tard a Procés Constituent i a Catalunya en Comú. L’any 1982 es casà amb la Maria Pilar Massana, compartint totes les inquietuds. Estigueren compromesos políticament, social i cultural amb la gent de la ciutat. L’any 1984 foren dels fundadors del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. Aquesta acció social, política i també religiosa, íntimament interrelacionades, el portà a ser un dels màxims promotors de Cristians pel Socialisme, de Cristianisme Segle XXI, del Fòrum de Teologia i Alliberament, de Cristians en Diàspora, de Redes Cristianas a nivell estatal. Així mateix participà molt activament a Cristianisme i Justícia, amb Capellans Obrers, publicant diverses obres a l’entorn d’aquest compromís amb els pobres, com expressió vital de la fe. Participà en el Fòrum Mundial Social Mundial des del 2001, implicant-se en les lluites solidaries i per la pau, viatjant en nombroses ocasions a Mèxic i també a Nicaragua, El Salvador, Bolívia, Guatemala. President de la Casa de la Solidaritat de Barcelona. La seva acció política i social el portà a la lluita contra l’entrada d’Espanya a l’OTAN de 1984, la campanya pel 0,7%, la del No a la Guerra visitant els camps de refugiats palestins al Líban i com observador internacional a Iraq entre el 2000 i 2003, abans de la intervenció dels EEUU i, els darrers anys, en la lluita per la Renda Garantida Ciutadana (2012-2014). La seva obra escrita mostra els seus àmbits d’actuació, des de la teologia de l’alliberament, l’ensenyament a partir de l’experiència de Paulo Freire, la lluita per un món millor i el compromís amb els més febles Morí el 15 de febrer del 2018. Ha estat reconegut amb el Premi d’Honor de la Ciutat de l’Hospitalet, el 1999, i el del Memorial Joan XXIII per la pau, l’any 2017. Des de l’any 2018 el nou institut de l’Hospitalet porta el nom de Jaume Botey i Vallès. Les moltíssimes interrelacions creades al llarg de la seva vida es van concretant en el col•lectiu impulsor de l'Associació Llegat Jaume Botey i Vallès.«
Documentació aplegada per Jaume Botey en el transcurs de la seva activitat docent. Conservada en el pis del carrer Girona de l’Hospitalet de Llobregat, tant la transferida a l'Arxiu com la que encara no ho ha estat. No disposava de cap instrument de descripció.
Modalités d'entrée
Documentació lliurada per M. Pilar Massana a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet el 19 de juliol de 2019 i el 8 d'octubre de 2021.
Zone du contenu et de la structure
Présentation du contenu
Conté: a) Activitat docent (1958-2009). Inclou llibres de text, textos per a l’educació d’adults i educació permanent, quaderns d’escriptura, materials didàctics i materials del curs de postgrau de la UB “Responsables de formación en educación de adultos ... »y adultas”. Més 1 cartell i 1 orla. b) Publicacions periòdiques (1976-2014). En destaca “Cuadernos de Pedagogía”, “Círculos de cultura/Cercles de cultura”, “Aulas de cultura”, Educación de adultos”, “Nuevo amanecer”, “Materiales para la educación de adultos” i “Educar(nos)”. c) Congressos i jornades tècniques (1985-2005). Inclou programes, reculls de ponències, apunts i materials complementaris. Més 3 cartells. e) Experiències (ca.1976-1990). Materials divulgatius de diverses experiències en alfabetització i formació d’adults, en llocs com l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Barco de Ávila (Valladolid), Andalusia i Equador. La sèrie “Solidaritat i cooperació internacional” inclou més materials relatius a l’àmbit d’alfabetització i educació d’adults. S’ha respectat la seva classificació original entre la documentació dels viatges a l’Amèrica Llatina.«
Évaluation, élimination et calendrier de conservation
Tota la documentació d'aquesta sèrie és pertinent i no hi ha cap previsió d'eliminació.
Accroissements
No s'ha transferit una part de programes i materials per a assignatures impartides per Jaume Botey.
Mode de classement
Documentació organitzada en expedients. Cadascun d'ells té relació amb algun dels següents grups temàtics: a) activitat docent; b) publicacions periòdiques; c) congressos i jornades tècniques; d) textos i materials pedagògics; e) experiències. Més cartells.
Zone des conditions d'accès et d'utilisation
Conditions d’accès
Documentació de lliure accés.
Conditions de reproduction
Hi ha alguna documentació de reproducció restringida, en estar subjecta a drets d'autor.
Langue des documents
catalan
espagnol ibérique
espagnol latino-américain
Caractéristiques matérielle et contraintes techniques
Documentació en paper. En bon estat de conservació. Algunes unitats documentals contenen fotocòpies, llegibles en el moment de fer la descripció.
Instruments de recherche
Fitxa Nodac de sèrie i relació d'unitats documentals.
Zone des sources complémentaires
Unités de description associées
A la biblioteca de Jaume Botey i M. Pilar Massana hi ha una setantena de llibres relacionats amb aquesta sèrie.
Note de publication
.(Diversos autors): Jaume Botey i Vallès. El pensament i l'acció educativa i civíca d'un activista social, “Quaderns d’Estudi: Centre d’Estudis de l’Hospitalet”, núm. 33, desembre 2019. .Villanueva i Margalef, Maria: “Jaume Botey i Vallès, un lluitador ... »per la pau”. Lliurament del 50è Memorial Joan XXIII (2017). L’Hospitalet de Llobregat, 2 de Maig del 2018: http://www.revistaperiferia.org/uploads/2/5/0/8/25082791/jaume_botey_i_valle%CC%80s.pdf«
Descripció realitzada segons els preceptes de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.
Sources
La informació continguda en la pròpia unitat de descripció s'ha contrastat i ampliat amb el testimoni de M. Pilar Massana.
