La formació del barri de Bellvitge, com a ciutat dormitori, feu deixar de banda la construcció de infraestructures essencials per a la vida quotidiana dels vilatans. Arran d’això es formalitzaren fins a tres agrupacions veïnals amb l’objectiu de millorar ... »la qualitat de vida de la zona. Alguns anys després, les tres entitats decidiren fusionar-se en una de sola: l’Associació de veïns de Bellvitge. Des dels primers anys, i continuant en l’actualitat, s’ha caracteritzat per la lluita constant, en les qüestions que més interessen als seus veïns. La història de l’Associació va lligada a la història dels esdeveniments del barri. Ha estat l’encarregada de promoure canvis, ja sigui en el terreny urbanístic, de transports, sanitari, etc. o en el terreny social, humà o de convivència, i en el de participació. Els mètodes que al llarg d’aquest temps han utilitzat per aconseguir la participació veïnal han estat les assemblees, els fulls informatius, la megafonia i l’estar diari en el barri. Les seves intervencions, en moltes ocasions, han estat de suport a altres entitats o causes constituïdes de forma independent a ells. En tot cas, la relació amb les institucions polítiques ha intentat ser el més correcte possible. En tots els actes o queixes, el diàleg ha servit de model. No obstant, tal i com indiquen els primers butlletins informatius de l’associació, als primers temps no se’ls va tenir massa en compte. Hi ha una constant queixa de no assistència per part del grup de govern i del regidor del barri a les assemblees de barri. Actualment, la situació es una altra, i sempre hi ha resposta. Com s’ha dit, les primeres actuacions es centraren en l’urbanisme del barri. Altres qüestions com la campanya “Metro ya!” o “Parque de Bellvitge ya!” emplenaren d’octavetes i pancartes el barri. Finalment el metro arribava el 18 d’octubre de 1989, el tema del parc, per una altra banda, no obtindria victòria tan aviat. El 8 de maig de l’any següent, s’iniciaven noves protestes per tema de transport, s’exigia una estació nova i la restauració del pont. Per les mateixes dates també es manifestaven en contra de la construcció d’un Bingo a l’antic local del “Cine Marina” o per a que cap comunitat de propietaris permetés instal•lar cartells o tanques lluminoses a les teulades dels blocs. L’any 1991 iniciaren una important campanya contra el rebut de l’aigua. En aquesta hi participaren conjuntament amb les altres associacions de veïns de Catalunya. A tot això, s’hi sumà la constant lluita per la construcció del “Cap 2” a Bellvitge Sud. Altres temes foren la manca de places de guarderia i la construcció de noves places de pàrquing subterrànies. La major part d’aquests temes eren tractats, de forma assembleària, a l’Aula de Cultura. A finals de 1992, després d’una intensa lluita amb RENFE, perquè els havien suprimit moltes parades aconseguiren ampliar-les de nou. També coincidia l’inici de la reurbanització de la Rambla Marina. Com s’ha vist, han estat molts els actes reivindicatius que ha impulsat l’Associació. Una de les últimes grans lluites que ha tingut molt de ressò ha estat pel no tancament del cap de Rambla Marina. Des del 28 d’octubre de 2011 fins el 5 de juny de 2012, és a dir, 223 dies en els que a torns, els veïns es tancaren. També tallaven la Gran Via cada dimecres al migdia durant mitja hora. El resultat que es buscava no s’ha aconseguit del tot, però seguirà obert i al segon pis es farà un centre de rehabilitació.«
