Col·lecció 011 - Associació de veïns de Sanfeliu

Abans de l’Associació de veïns barri de Sanfeliu, hi havia hagut una altra associació veïnal. Un dels impulsors va ser el capellà Mariano Roncalés. Aquest, junt a un grup de veïns es reunien a l’església de forma clandestina, donat que no se’ls deixava agrupar. Si els enxampava la guàrdia, deien que estaven preparant l’eucaristia del diumenge. Aquest grup es feia nomenar Asociación de cabezas de família. Amb la democràcia se’n feu càrrec el PSUC. Però les males gestions per part d’aquest grup generaren la fi de l’Associació.
El dia 11 d’abril de 1989 es legalitzava la que és avui Associació de veïns barri de Sanfeliu. Des dels primers anys, el seu objectiu ha estat la lluita per la millora del barri, amb la qual cosa els principals temes que tracten son els de urbanisme, medi ambient, seguretat i sanitat. En els primers temps es van fer moltes coses a nivell social junt a altres entitats.
L’Associació de veïns es considera la columna vertebral al barri. A més de ser la primera en fundar-se al barri, la junta és encapçalada per una persona de cada entitat de Sanfeliu. Això suposa un contacte constant amb les entitats i amb tota l’activitat que es mou i es porta a terme. Les que més col•laboren amb ells són: Grup fotogràfic amateur Foto-viva, el Club d’Esplai Sanfeliu, el Casal de Joves i Asociación socio-cultural centro castellano-leonés. A més a més, formen part de la Federació d’Associacions de veïns de l’Hospitalet, i això els permet assabentar-se de com evolucionen les propostes de millora que es fan als altres barris o propostes de millora per les que tots lluiten, com per exemple va ser, la campanya de l’aigua de fa diversos anys. També, cada dimecres es reuneixen amb el regidor del barri per tractar els temes que estan treballant.
Sobre les actuacions que han portat a terme, n’hi ha de dos tipus, les que es projecten a llarg termini i les que es projecten a curt termini. Del primer grup pot destacar-se la construcció del poliesportiu al que després se li afegí la piscina, la construcció d’una escola bressol pública o la formalització de l’escola per a adults. Com a actuacions de curt termini pot citar-se les qüestions relacionades amb la posició de contenidors, la millora d’aparcaments i voreres, entre altres.
Un gran triomf fou el del II Cinturó de Ronda, projecte que havia de partir el barri en dos, i pel que el capellà Mariano ja començà a moure’s sense èxit. Finalment, després d’una prolongada lluita, els veïns aconseguiren que es cobrissin 5000 m2 i el barri no quedés dividit.