Sèrie 4 - Solidaritat i cooperació internacional

Jaume Botey i Vallès va néixer l’any 1940 al barri del Poble Nou de Barcelona. Eren sis germans, quatre nois i dues noies, i ell era el cinquè. Com el seu germà Francesc (1931-1996) ingressà a l’orde religiosa dels escolapis, d’on havia estat alumne. Substituí al seu germà al barri de barraques del Camp de la Bota de Barcelona quan aquest, condemnat pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP), fou empresonat a la presó de capellans de Zamora, per haver denunciat la repressió contra de la població gitana, en un acte a la Universitat de Barcelona.
En Jaume visqué a l’Hospitalet des de 1968, primer en la comunitat escolàpia amb en Ramon Marimón, Josep Maria Montferrer, Jaume Salas, Andreu Trilla, al barri de Can Serra, barri de nova creació, resultat de la població immigrant vinguda d’arreu de la península. Es feu càrrec de la parròquia del barri, impulsant la Casa de Reconciliació, com lloc de trobada i espai de llibertat sota la dictadura franquista. D’allà nasqueren diverses institucions ciutadanes: el Centre d'Esplai, el Grup de joves, l’Escola d’Adults seguint el model de Paulo Freire i impulsant el reconeixement de les anomenats avui C.F.A. (Centres de Formació de persones Adultes), l’Associació de Veïns, en un moment que mancaven la majoria dels serveis col•lectius del barri... També s'implicaren activament en el primer grup d’objectors de consciència al servei militar, que realitzava un servei civil alternatiu, posant en pràctica la no violència i la resistència pacífica com a formes per reconèixer el dret a l'objecció.
L’any 1978, a la mort del seu amic escolapi Josep Maria Segura, anà a viure a l'Olivera de Vallbona de les Monges, una comunitat de persones amb minusvalies. Des d’aleshores la Cooperativa l’Olivera formà part de la seva vida.
L’any 1979 entrà com a regidor l’Ajuntament de l’Hospitalet des de la candidatura del PSUC, encapçalada per Paco Candel i Joan Saura, fent-se càrrec de la Regidoria d’Ensenyament fins al 1983, en un moment de greus mancances de places escolars i de moltes deficiències pedagògiques i culturals a nivell de la ciutat.
Llicenciat en teologia i doctor en filosofia, l’ensenyament fou un dels seus centres vitals. Va ser professor de l’ Institut Torres i Bages, de l’Escola d’adults del barri de Can Serra i d'història de la cultura i de moviments socials a la UAB des de 1975 a 2010.
El seu compromís polític el portà a la direcció d’Iniciativa per Catalunya de l’Hospitalet, a la presidència d' Esquerra Unida i Alternativa (2000-2002) i més tard a Procés Constituent i a Catalunya en Comú.
L’any 1982 es casà amb la Maria Pilar Massana, compartint totes les inquietuds. Estigueren compromesos políticament, social i cultural amb la gent de la ciutat. L’any 1984 foren dels fundadors del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
Aquesta acció social, política i també religiosa, íntimament interrelacionades, el portà a ser un dels màxims promotors de Cristians pel Socialisme, de Cristianisme Segle XXI, del Fòrum de Teologia i Alliberament, de Cristians en Diàspora, de Redes Cristianas a nivell estatal. Així mateix participà molt activament a Cristianisme i Justícia, amb Capellans Obrers, publicant diverses obres a l’entorn d’aquest compromís amb els pobres, com expressió vital de la fe.
Participà en el Fòrum Mundial Social Mundial des del 2001, implicant-se en les lluites solidaries i per la pau, viatjant en nombroses ocasions a Mèxic i també a Nicaragua, El Salvador, Bolívia, Guatemala. President de la Casa de la Solidaritat de Barcelona. La seva acció política i social el portà a la lluita contra l’entrada d’Espanya a l’OTAN de 1984, la campanya pel 0,7%, la del No a la Guerra visitant els camps de refugiats palestins al Líban i com observador internacional a Iraq entre el 2000 i 2003, abans de la intervenció dels EEUU i, els darrers anys, en la lluita per la Renda Garantida Ciutadana (2012-2014).
La seva obra escrita mostra els seus àmbits d’actuació, des de la teologia de l’alliberament, l’ensenyament a partir de l’experiència de Paulo Freire, la lluita per un món millor i el compromís amb els més febles
Morí el 15 de febrer del 2018. Ha estat reconegut amb el Premi d’Honor de la Ciutat de l’Hospitalet, el 1999, i el del Memorial Joan XXIII per la pau, l’any 2017. Des de l’any 2018 el nou institut de l’Hospitalet porta el nom de Jaume Botey i Vallès. Les moltíssimes interrelacions creades al llarg de la seva vida es van concretant en el col•lectiu impulsor de l'Associació Llegat Jaume Botey i Vallès.

Nascuda a Solsona (Lleida) el 1951, de família treballadora, pare jornaler pagès i mare modista. Va ser la petita de 5 germans (3 noies i 2 nois).
Estudià a Solsona, Tarragona i Barcelona, diplomada en Treball Social i Llicenciada en Història.
S’ha caracteritzat pel seu compromís amb la millora dels Serveis Socials a Catalunya i per la implicació en diferents àmbits ciutadans i de moviments socials.
Des de 1973 ha treballat a l’Hospitalet de Llobregat. Al final de la dictadura franquista va iniciar-se en el treball comunitari al barri de Can Serra, depenent de la Parròquia i de l’Associació de Veïns. Un any després, al mateix lloc i amb la mateixa orientació, passà a dependre de Càritas Diocesana. Una experiència professional que la va marcar molt positivament.
Accedí als Serveis Socials de l’Ajuntament des de 1979, amb el primer consistori democràtic i formant part del primer grup de treballadores socials municipals. Va finalitzar el 31/12/2016 exercint de cap de l'equip de Serveis Socials Bàsics de Bellvitge i El Gornal.
Ha estat bàsicament en l’atenció primària (excepte en el període que fou regidora). Ha treballat a tots els barris de la ciutat, excepte al de la Florida. Coneix bé la ciutat. També ha estat cap de Centre, responsable del programa d'Atenció Social Urgent, de la implantació a l'Hospitalet del PIRMI (Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció) i Tècnica Assessora participant en diferents comissions de treball propositives per la millora dels serveis socials municipals.
Està contenta amb la seva professió: “Sóc privilegiada perquè puc aprendre i fruir amb la meva feina, a la vegada que puc donar un servei a la gent”, manifesta.
Va presidir l'Associació d'Assistents Socials de Barcelona (1979-1983), en un moment convuls i de canvis per la professió. Cercant sempre el consens amb les altres cinc associacions professionals de Catalunya, va ser possible crear el primer col·legi professional d'àmbit català l'any 1983.
Viu a l'Hospitalet des de l'any 1982, quan es casà amb en Jaume Botey i Vallès.
La necessitat de treballar millor la va portar a llicenciar-se en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1984 va publicar “L’Hospitalet a l’inici del s. XVIII. Homes i terres”. Va participar en l’estudi i publicació de “54 relats d’immigració”. Ha col·laborat en algunes publicacions sobre immigració, sobre serveis socials a l’Hospitalet i sobre el moviment per la pau a Catalunya.
Dins i fora de la feina, Maria Pilar Massana és una activista social, per la pau i la cooperació, feminista, compromesa com a ciutadana amb el seu entorn “per un altre món possible”.
Va estar molt directament vinculada als orígens del moviment veïnal des de l’Associació de Veïns de Can Serra i amb la Coordinadora d’Associacions de Veïns, especialment en reivindicacions urbanístiques.
Regidora de l’Hospitalet, de 1995 a 1999 per la llista d’Iniciativa per Catalunya i després per la d’Esquerra Unida i Alternativa.
El 1984 participà activament en el referèndum ciutadà contra l’entrada d’Espanya a la OTAN.
Des de 1983 formà part del Col•lectiu per la Pau i la Solidaritat, que fou el motor de la Campanya de Solidaritat amb Nicaragua de l’any 1985.
El 1994 participà activament en la campanya del 0,7%, tant a l'Hospitalet com a Catalunya.
Ha participat en campanyes unitàries de moviments socials. Viatjà a Nicaragua, als camps de refugiats saharians, a l’Iraq, el Líban, a Mèxic, a Bolívia, en missions de solidaritat i de pau.
Vinculada de manera molt directa a la Plataforma Aturem la Guerra (2002). En els últims anys, molta gent l’ha coneguda com una de les portantveus d’aquesta plataforma. Igualment vinculada al moviment feminista de la ciutat i de Catalunya.
És sòcia de la Cooperativa La Olivera a Vallbona de les Monges i de diverses entitats defensores dels drets humans, de la cooperació solidària i de la justícia social. Membre de Cristians pel Socialisme. Va ser sòcia fundadora del Centre d’Estudis de l’Hospitalet des de 1983 i presidenta entre 2008 i 2011.
En els últims anys, sense deixar la seva militància tradicional, s'ha implicat en les noves expressions i moviments polítics: Parlament Ciutadà, Procés Constituent, Lluites Compartides, Catalunya en Comú, Moviment Sobiranista...