Sèrie 2 - Cristianisme compromès i diàleg interreligiós

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES CAT AMHL 862-3-2

Títol

Cristianisme compromès i diàleg interreligiós

Data(es)

  • 1949 - 2017 (Creation)

Nivell de descripció

Sèrie

Volum i suport

1,20 ml., 115 expedients, 1 cartell, 1 DVD

Àrea de context

Nom del productor

Botey i Vallès, Jaume (1940-2018)

Història biogràfica

Jaume Botey i Vallès va néixer l’any 1940 al barri del Poble Nou de Barcelona. Eren sis germans, quatre nois i dues noies, i ell era el cinquè. Com el seu germà Francesc (1931-1996) ingressà a l’orde religiosa dels escolapis, d’on havia estat alumne. Substituí al seu germà al barri de barraques del Camp de la Bota de Barcelona quan aquest, condemnat pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP), fou empresonat a la presó de capellans de Zamora, per haver denunciat la repressió contra de la població gitana, en un acte a la Universitat de Barcelona.
En Jaume visqué a l’Hospitalet des de 1968, primer en la comunitat escolàpia amb en Ramon Marimón, Josep Maria Montferrer, Jaume Salas, Andreu Trilla, al barri de Can Serra, barri de nova creació, resultat de la població immigrant vinguda d’arreu de la península. Es feu càrrec de la parròquia del barri, impulsant la Casa de Reconciliació, com lloc de trobada i espai de llibertat sota la dictadura franquista. D’allà nasqueren diverses institucions ciutadanes: el Centre d'Esplai, el Grup de joves, l’Escola d’Adults seguint el model de Paulo Freire i impulsant el reconeixement de les anomenats avui C.F.A. (Centres de Formació de persones Adultes), l’Associació de Veïns, en un moment que mancaven la majoria dels serveis col•lectius del barri... També s'implicaren activament en el primer grup d’objectors de consciència al servei militar, que realitzava un servei civil alternatiu, posant en pràctica la no violència i la resistència pacífica com a formes per reconèixer el dret a l'objecció.
L’any 1978, a la mort del seu amic escolapi Josep Maria Segura, anà a viure a l'Olivera de Vallbona de les Monges, una comunitat de persones amb minusvalies. Des d’aleshores la Cooperativa l’Olivera formà part de la seva vida.
L’any 1979 entrà com a regidor l’Ajuntament de l’Hospitalet des de la candidatura del PSUC, encapçalada per Paco Candel i Joan Saura, fent-se càrrec de la Regidoria d’Ensenyament fins al 1983, en un moment de greus mancances de places escolars i de moltes deficiències pedagògiques i culturals a nivell de la ciutat.
Llicenciat en teologia i doctor en filosofia, l’ensenyament fou un dels seus centres vitals. Va ser professor de l’ Institut Torres i Bages, de l’Escola d’adults del barri de Can Serra i d'història de la cultura i de moviments socials a la UAB des de 1975 a 2010.
El seu compromís polític el portà a la direcció d’Iniciativa per Catalunya de l’Hospitalet, a la presidència d' Esquerra Unida i Alternativa (2000-2002) i més tard a Procés Constituent i a Catalunya en Comú.
L’any 1982 es casà amb la Maria Pilar Massana, compartint totes les inquietuds. Estigueren compromesos políticament, social i cultural amb la gent de la ciutat. L’any 1984 foren dels fundadors del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
Aquesta acció social, política i també religiosa, íntimament interrelacionades, el portà a ser un dels màxims promotors de Cristians pel Socialisme, de Cristianisme Segle XXI, del Fòrum de Teologia i Alliberament, de Cristians en Diàspora, de Redes Cristianas a nivell estatal. Així mateix participà molt activament a Cristianisme i Justícia, amb Capellans Obrers, publicant diverses obres a l’entorn d’aquest compromís amb els pobres, com expressió vital de la fe.
Participà en el Fòrum Mundial Social Mundial des del 2001, implicant-se en les lluites solidaries i per la pau, viatjant en nombroses ocasions a Mèxic i també a Nicaragua, El Salvador, Bolívia, Guatemala. President de la Casa de la Solidaritat de Barcelona. La seva acció política i social el portà a la lluita contra l’entrada d’Espanya a l’OTAN de 1984, la campanya pel 0,7%, la del No a la Guerra visitant els camps de refugiats palestins al Líban i com observador internacional a Iraq entre el 2000 i 2003, abans de la intervenció dels EEUU i, els darrers anys, en la lluita per la Renda Garantida Ciutadana (2012-2014).
La seva obra escrita mostra els seus àmbits d’actuació, des de la teologia de l’alliberament, l’ensenyament a partir de l’experiència de Paulo Freire, la lluita per un món millor i el compromís amb els més febles
Morí el 15 de febrer del 2018. Ha estat reconegut amb el Premi d’Honor de la Ciutat de l’Hospitalet, el 1999, i el del Memorial Joan XXIII per la pau, l’any 2017. Des de l’any 2018 el nou institut de l’Hospitalet porta el nom de Jaume Botey i Vallès. Les moltíssimes interrelacions creades al llarg de la seva vida es van concretant en el col•lectiu impulsor de l'Associació Llegat Jaume Botey i Vallès.

Nom del productor

Massana i Llorens, Maria Pilar (1951-)

Història biogràfica

Nascuda a Solsona (Lleida) el 1951, de família treballadora, pare jornaler pagès i mare modista. Va ser la petita de 5 germans (3 noies i 2 nois).
Estudià a Solsona, Tarragona i Barcelona, diplomada en Treball Social i Llicenciada en Història.
S’ha caracteritzat pel seu compromís amb la millora dels Serveis Socials a Catalunya i per la implicació en diferents àmbits ciutadans i de moviments socials.
Des de 1973 ha treballat a l’Hospitalet de Llobregat. Al final de la dictadura franquista va iniciar-se en el treball comunitari al barri de Can Serra, depenent de la Parròquia i de l’Associació de Veïns. Un any després, al mateix lloc i amb la mateixa orientació, passà a dependre de Càritas Diocesana. Una experiència professional que la va marcar molt positivament.
Accedí als Serveis Socials de l’Ajuntament des de 1979, amb el primer consistori democràtic i formant part del primer grup de treballadores socials municipals. Va finalitzar el 31/12/2016 exercint de cap de l'equip de Serveis Socials Bàsics de Bellvitge i El Gornal.
Ha estat bàsicament en l’atenció primària (excepte en el període que fou regidora). Ha treballat a tots els barris de la ciutat, excepte al de la Florida. Coneix bé la ciutat. També ha estat cap de Centre, responsable del programa d'Atenció Social Urgent, de la implantació a l'Hospitalet del PIRMI (Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció) i Tècnica Assessora participant en diferents comissions de treball propositives per la millora dels serveis socials municipals.
Està contenta amb la seva professió: “Sóc privilegiada perquè puc aprendre i fruir amb la meva feina, a la vegada que puc donar un servei a la gent”, manifesta.
Va presidir l'Associació d'Assistents Socials de Barcelona (1979-1983), en un moment convuls i de canvis per la professió. Cercant sempre el consens amb les altres cinc associacions professionals de Catalunya, va ser possible crear el primer col·legi professional d'àmbit català l'any 1983.
Viu a l'Hospitalet des de l'any 1982, quan es casà amb en Jaume Botey i Vallès.
La necessitat de treballar millor la va portar a llicenciar-se en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1984 va publicar “L’Hospitalet a l’inici del s. XVIII. Homes i terres”. Va participar en l’estudi i publicació de “54 relats d’immigració”. Ha col·laborat en algunes publicacions sobre immigració, sobre serveis socials a l’Hospitalet i sobre el moviment per la pau a Catalunya.
Dins i fora de la feina, Maria Pilar Massana és una activista social, per la pau i la cooperació, feminista, compromesa com a ciutadana amb el seu entorn “per un altre món possible”.
Va estar molt directament vinculada als orígens del moviment veïnal des de l’Associació de Veïns de Can Serra i amb la Coordinadora d’Associacions de Veïns, especialment en reivindicacions urbanístiques.
Regidora de l’Hospitalet, de 1995 a 1999 per la llista d’Iniciativa per Catalunya i després per la d’Esquerra Unida i Alternativa.
El 1984 participà activament en el referèndum ciutadà contra l’entrada d’Espanya a la OTAN.
Des de 1983 formà part del Col•lectiu per la Pau i la Solidaritat, que fou el motor de la Campanya de Solidaritat amb Nicaragua de l’any 1985.
El 1994 participà activament en la campanya del 0,7%, tant a l'Hospitalet com a Catalunya.
Ha participat en campanyes unitàries de moviments socials. Viatjà a Nicaragua, als camps de refugiats saharians, a l’Iraq, el Líban, a Mèxic, a Bolívia, en missions de solidaritat i de pau.
Vinculada de manera molt directa a la Plataforma Aturem la Guerra (2002). En els últims anys, molta gent l’ha coneguda com una de les portantveus d’aquesta plataforma. Igualment vinculada al moviment feminista de la ciutat i de Catalunya.
És sòcia de la Cooperativa La Olivera a Vallbona de les Monges i de diverses entitats defensores dels drets humans, de la cooperació solidària i de la justícia social. Membre de Cristians pel Socialisme. Va ser sòcia fundadora del Centre d’Estudis de l’Hospitalet des de 1983 i presidenta entre 2008 i 2011.
En els últims anys, sense deixar la seva militància tradicional, s'ha implicat en les noves expressions i moviments polítics: Parlament Ciutadà, Procés Constituent, Lluites Compartides, Catalunya en Comú, Moviment Sobiranista...

Història arxivística

Documentació aplegada per Jaume Botey i M. Pilar Massana de la seva participació en entitats amb una visió del cristianisme crítica, progressista, compromesa socialment i de recerca del diàleg interreligiós. Conservada al pis del carrer Girona de l'Hospitalet de Llobregat. No disposava de cap instrument de descripció.

Dades sobre l'ingrés

Documentació lliurada per M. Pilar Massana a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet el 19 de juliol i l’1 d’octubre de 2019 i el 18 de febrer de 2020.

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

Una part d’aquesta sèrie encara es troba en fase activa. En aquesta fase de la donació, han ingressat a l’Arxiu els següents grups:
a) Capellans obrers (1978-2017): fullets de les trobades, a nivell de Països Catalans (alguns amb aportacions de Jaume Botey), estat espanyol i europees i/o internacionals, articles i textos de i sobre el moviment i llibreta de camp de Jaume Botey (que inclou altres temes).
b) Cristianisme i Justícia (2000): textos.
c) Cristians pel Socialisme (1972-2012): revistes “Cristianos por el Socialismo” (1974-1975), “Cristianos por el Socialismo: Boletín de Coordinación y Comunicación de los grupos CPS en el Estado español y emigración española en Europa” (1977-1984), “Diálogo: Cristianos por el Socialismo” (1984-1989), “Razón y fe: Cristianos por el Socialismo” (1973-1974), “Documentos” (1974), “Materials c.p.s.: Cristians pel Socialisme/Catalunya” (1982); col·leccions de fullets “PM: Pastoral Misionera: Diálogo” i “Cristians pel Socialisme: documents”; textos fundacionals del moviment a Xile i a l’Amèrica Llatina; documentació de les jornades anuals i congressos, a nivell espanyol, i de les trobades europees; fullets i dossiers editats per CPS; articles i textos sobre el moviment; Estatuts i textos programàtics; participació de Jaume Botey en la coordinadora estatal; documentació de CPS Catalunya i de l’Assemblea de Comunitats Cristianes del Baix Llobregat; commemoració del desè i del vint-i-cinquè aniversaris de CPS; ponència de Jaume Botey “Les Esglésies en lluita per una societat més justa” (jornada anual de 2000). Inclou 1 cartell.
d) Cristians en diàspora (2004): textos.
e) Col·lectiu de Capellans en el Treball (1997-2006): un expedient de documentació diversa.
f) Cristianisme popular (1949-2000): textos, alguns amb notes manuscrites de Jaume Botey, retalls de premsa i fullets en diversos idiomes, relatius a la presència de cristians, inclosos els sacerdots, en les lluites populars i en les organitzacions polítiques d’esquerra i a la teologia de l’alliberament, a nivell internacional.
g) CRIE: Centro Regional de Informaciones Ecuménicas (Mèxic, 1992-2002): revistes “CRIE: Centro Regional de Informaciones Ecuménicas” (1996-2000), Construyendo alternativas: documento de análisis del Centro Regional de Informaciones Ecuménicas (2001-2002); fullets.
h) Altres publicacions periòdiques (1992-2017): “Mártires de El Salvador: Comunidades Eclesiales de Base de El Salvador (CEBES): boletín” (El Salvador, 1992-1993), “Iglesia viva: revista de pensamiento cristiano” (1997-2017), “Alternativas: Revista de análisis y reflexión teológica” (Managua; Guatemala; San José, Costa Rica, 2003-2017), “L'Agulla: butlletí de reflexió i diàleg” (Barcelona, 2008).
La sèrie “Solidaritat i cooperació internacional” inclou més materials relatius a aquest àmbit de cristianisme. S’ha respectat la seva classificació original dins de la documentació dels viatges a l’Amèrica Llatina.

Informació sobre avaluació, tria i eliminació

Tota la documentació d'aquesta sèrie és pertinent i no hi ha cap previsió d'eliminació.

Increments

La documentació no transferida en aquesta fase (1978-2019), inclou:
a) Capellans obrers: fotografies.
b) Cristianisme i Justícia: publicacions "Selecciones de Teología" (1981-1997) i "Quaderns" (1984-2017), i llibrets del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia.
c) Cristians pel socialisme: fotografies.
d) Cristians en diàspora: circulars, textos de formació, documentació de trobades, un àlbum dedicat a Agustí de Semir, amb motiu de la seva defunció, amb fotografies i impresos.
e) Centre d’Estudis Francesc Eiximenis: publicació “Quaderns Espai” (2003-2012).
f) Associació Cristianisme al segle XXI: enquesta, full d’inscripció en el registre d’associacions, actes, documentació de l’Associació CIC (Cultura, Informació, Cristianisme) i projecte de creació d’una càtedra de Teologia a la UAB.
g) Fòrum Català de Teologia i Alliberament: programes de les trobades i esborranys de la participació de Jaume Botey en elles.
h) Centre d’Estudis de les Tradicions de Saviesa: programes d’activitats, estats de les recerques, reculls de textos.
1) Altres publicacions periòdiques: “Dialogal: Quaderns de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós” (2003-2015).
j) Materials diversos: diversos materials dels anteriors grups, sense ordenar. Correus electrònics (impresos), retalls de premsa, documentació de reunions, fullets.

Sistema d'organització

Documentació organitzada en expedients. Cadascun d'ells té relació amb algun dels següents grups temàtics: a) Capellans obrers, b) Cristianisme i Justícia, c) Cristians pel Socialisme, d) Cristians en diàspora, e) Col·lectiu de Capellans en el Treball, f) cristianisme popular, g) CRIE: Centro Regional de Informaciones Ecuménicas (Mèxic), h) altres publicacions periòdiques.

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Documentació de lliure accés, llevat dels expedients “Curas obreros del Estado Español” i “Jornadas anuales de CPS, años 1993-1999”, que inclou noms i adreces de persones.

Condicions de reproducció

Llengua(ües) dels documents

  • català
  • espanyol d'Espanya
  • espanyol d'Hispanoamèrica

Escriptura dels documents

Informació addicional sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

Documentació en paper. En bon estat de conservació. Inclou un DVD.

Instruments de descripció

Fitxa Nodac de sèrie i relació d'unitats documentals.

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Existència i localització de reproduccions

Documentació relacionada

Descripcions relacionades

Bibliografia

Villanueva i Margalef, Maria: “Jaume Botey i Vallès, un lluitador per la pau”. Lliurament del 50è Memorial Joan XXIII (2017). L’Hospitalet de Llobregat, 2 de Maig del 2018: http://www.revistaperiferia.org/uploads/2/5/0/8/25082791/jaume_botey_i_valle%CC%80s.pdf

Àrea de notes

Identificador(s) alternatiu(s)

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per noms de persones

Àrea de control de la descripció

Identificador de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

Descripció realitzada segons els preceptes de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.

Estat de descripció

Nivell de detall

Llengua(ües)

Escriptura(es)

Fonts

La informació continguda en la pròpia unitat de descripció s'ha contrastat i ampliat amb el testimoni de M. Pilar Massana.

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organismes relacionats

Llocs relacionats