Fons personal 831 - Antoni i Ramon Puig i Gairalt

Antoni Puig Gairalt va néixer a l’Hospitalet el 28 d’agost del 1888.Fill de constructor va treballar ajudant el seu pare i va estudiar arquitectura. El 1910 va preparar la prova de dibuix a l’Acadèmia de Francesc Alexandre Galí. El mateix temps assistirà també a classes de piano al conservatori del Liceu i va tocar amb Pau Casals, Mercè Plantada i Wanda Landowska.
El 1918 ja va obtenir el títol d’arquitecte i una de les seves primeres obres importants fou la casa de Lluís Guarro a Sarrià el 1921-1923. Junt amb el seu germà Ramón, també arquitecte, van treballar al projecte d’un teatre per a la ciutat. Treballaven sobre temes tradicionals catalans i amb elements d’Art Decó. Va realitzar la casa del carrer Ample, 46 a Barcelona (1923-26) i el número 6 de la Via Laietana (1926-28). El 1928 va treballar al projecte de la fàbrica Mirurgia que va obtenir el premi de l’Ajuntament de Barcelona (1929-30) i també va realitzar la Casa Cervelló de Begues (1931). De 1931 a 1933 va treballar intensament en el fallit avantprojecte de l’aeroport de Barcelona.
Va participar en la vida associativa del seu temps. Va ser fundador de l’Associació de Música de Càmera, membre del Patronat de l’Orquestra Pau Casals, va participar en el II Congrés Universitari Català i en el I Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana. Va formar part de la Comissió d’Educació General de la Mancomunitat i fou membre de la Junta Municipal d’Exposicions de l’Art.
Els seus darrers treballs per a la casa i el jardí del seu amic Pau Casals es van veure truncats per una mort prematura, als 48 anys, el 17 d’octubre de 1935.

PUIG GAIRALT, RAMON
Arquitecte municipal (1886 - 1937)
Ramón Puig Gairalt va néixer a l’Hospitalet, a la carretera Provincial el 19 de maig de 1886, era el fill gran del matrimoni format per en Ramon Puig Campreciós i Madrona Gairalt Farrés.
Aviat les seves passes es van dirigir a l’estudi de l’arquitectura influenciat pel seu pare, constructor i contractista d’obres. Als 16 anys va començar a estudiar. Els seus primers treballs a la ciutat els comença encara sense acabar la carrera, així fa la Casa Puig, més coneguda com Clínica Gajo, 1909 i la Finca del Cal Tres d’aire modernista.
El 1912 va acabar el projecte de fi de carrera i aviat es va casar amb Teresa Viñals, el padrí de noces fou Lluís Domènech i Montaner. En aquests anys va consolidar-se com arquitecte municipal.
Entre 1926 i 1928 va projectar un ambiciós pla general de reforma municipal que no es va dur a terme, encara que queden traces a la ciutat de fragments dels seus projectes urbanístics i sobretot hi perviuen encara nombroses construccions fetes de la seva mà. Són exemples: el xalet dels Sanfeliu (1928), el xalet del Dr. Ysern Hombravella (1930) ara Comissaria municipal, el Gratacels de Collblanc (1931), la Cosme Toda (1923), la casa de Correus i Telègrafs (1926), el Mercat de Collblanc (1932), el Grup Escolar Francesc Macià (1932) la Tinència de Batllia del Districte II (1926), la Casa Societat Coop “La Redentora”, (1921) o vàries cases de corredors a Collblanc i La Torrassa o els “Xalets” per obrers de la Rambla Just Oliveres.
També va realitzar obra a Barcelona com la desapareguda drogueria de Vicent Ferrer i Cia (1915), la casa de pisos de Felip Colldeforts (1920) a la Via Laietana, etc.
Fou professor de l’Escola Elemental del Treball des de 1914 a 1922 i va construir escoles i biblioteques dins l’obra de la Mancomunitat. Va viatjar per tot Europa per veure d’aprop les noves experiències relacionades amb el seu treball. Va participar en el I i II Congrés d’Arquitectes de la Llengua Catalana (1932 i 1935) Va donar nombroses conferències i va realitzar moltes publicacions. Fou vocal del Comitè directiu de “Amics de l’Art Vell” el 1929 i vicepresident del Cèrcol Artístic el 1931 i soci numerari del G.A.T.C.P.A.C.
Els seus darrers treballs foren per l’obra del C.E.N.U. el 1937, any en que va morir a Barcelona un 13 de setembre.