Àrea d'identificació
Codi de referència
ES CAT AMHL 101
Títol
Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat
Data(es)
- 1716 - 2015 (Accumulation)
- Des de 1619 (Creation)
Nivell de descripció
Fons municipal
Volum i suport
8.918 metres lineals (bàsicament en suport paper)
Àrea de context
Nom del productor
Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat
(Des de 1716.)
Història del productor
Els orígens de l'actual ciutat de l'Hospitalet es troben en dos nuclis apareguts durant el segle XII als voltants de la Torre Blanca i de l'església de Santa Eulàlia de Provençana. L'administració del territori de la parròquia s'ordena en torn al càrrec d'obrer parroquial primer, que recau sempre en els més grans terratinents. Durant els segles XVI i XVII, la jurisdicció de Barcelona abasta el territori circumdant, integrant veïnatges com el de l'Hospitalet, regit mitjançant ordinacions i bans promulgats per un consell format per propietaris i dominat per les més importants famílies. El Consell dels Vint es mostrarà competent en matèria d'obres públiques i assistència social, i practicarà l'arrendament de serveis municipals com ara l'abastiment de carn.
El decret de la Nova Planta borbònica trenca amb aquesta tradició organitzativa, en substituir el Consell presidit pel batlle per l'Ajuntament d'origen castellà i governat per l'alcalde. El nomenament d'alcalde i regidors recau en el corregidor.
L'actual Ajuntament de l'Hospitalet pren forma jurídica entre la Constitució de Cadis de 1812, que determina l'organització i les competències (pròpies i delegades per l'Estat) dels municipis, i la Llei municipal de 1845. La progressiva abolició del sistema absolutista durant el segle XIX consolida la institució contemporània de govern municipal. L'Ajuntament decimonònic, poc afectat per les lleis municipals progressistes de 1856 i 1870, és regit per un alcalde nomenat pel poder central, dos tinents d'alcalde i vuit regidors eventualment elegits per sufragi censatari d'alguns centenars d'electors. D'acord amb el nou sistema, l'administració municipal passa a mans de masovers i menestrals, enriquits amb el comerç. El nucli principal de les competències municipals bascula entre la recaptació d'impostos i contribucions en favor dels agents estatals i la col·laboració en el reclutament, les quintes.
Des de 1907, la meitat dels regidors es renova cada dos anys mitjançant sufragi universal masculí. Els poders de l'alcalde esdevenen gairebé absoluts, amb la potestat de suspendre qualsevol acord municipal. És aquesta l'època coneguda com del "pistolerisme". El cop d'estat de 1923 comporta la suspensió de l'Ajuntament i la posterior aplicació de l'estatut municipal (1924) amb el retorn al sufragi censatari decimonònic. Durant els sis anys de govern de Tomás Giménez Bernabé es porten a terme a la ciutat nombroses obres d'infraestructura, la qual cosa (unida a les extraordinàries despeses sumptuàries) serà causa d'endeutament de la hisenda local.
La Constitució de 1931 consagra l'autonomia municipal d'una vila convertida en ciutat (1925). La Llei Municipal de Catalunya determina l'elecció de l'alcalde pels consellers constituïts en Ple; la Comissió de Govern esdevé l'òrgan executiu.
Del breu, però intens, període revolucionari en destaquem la coexistència de l'Ajuntament amb el Comitè de Milícies Antifeixistes (1936) fusionats posteriorment en l'anomenat Consell d'Economia i Defensa, caracteritzat pels conflictes interns i les col·lectivitzacions. La ciutat pateix aquests anys els efectes dels bombardejos, la manca de queviures i el caos.
El desenllaç dels esdeveniments bèl·lics de 1936-39 condueix a la designació de l'alcalde pel governador civil. L'alcalde esdevé així mateix el cap local del partit únic i delegat governamental imposat a la corporació. Les competències municipals restaran subordinades al deure de sosteniment dels serveis generals. Entre 1939 i 1956, l'Ajuntament elabora més de 5.000 informes sobre ciutadans de l'Hospitalet, necessaris en els processos de depuració política, la concessió de llibertats condicionals o subsidis de beneficència...
No podem deixar d'esmentar aquí l'extraordinària evolució demogràfica de la ciutat, lligada al desenvolupament industrial, durant el segle XX: dels 4.948 habitants censats l'any 1900 passa a 37.650 el 1930 i, encara més destacable, als 241.978 habitants de 1970. Els anys seixanta són els de l'especulació urbanística i la mala planificació, de la desaparició de l'agricultura i la indústria tradicional en benefici de la construcció d'habitatges i del creixement en alçada de l'espai urbà. L'any 1981 la ciutat arribarà a comptar amb 295.000 habitants però, des de llavors, diverses circumstàncies han fet minvar aquesta xifra.
Des de la recuperació de la democràcia, l'Hospitalet ha assistit a la incorporació continuada de nous serveis adreçats a millorar la qualitat de vida dels seus habitants.
Pel fet de tenir més de 250.000 habitants censats l’1 de gener del 2010, l’Hospitalet esdevé Municipi de Gran Població, fet que porta a adaptar algunes de les estructures i normes de govern i de gestió de l’Ajuntament i també a l’adopció d'una nova composició i funcionament del Consell Social de Ciutat i dels Consells de Districte, espais participatius de nova creació.
El decret de la Nova Planta borbònica trenca amb aquesta tradició organitzativa, en substituir el Consell presidit pel batlle per l'Ajuntament d'origen castellà i governat per l'alcalde. El nomenament d'alcalde i regidors recau en el corregidor.
L'actual Ajuntament de l'Hospitalet pren forma jurídica entre la Constitució de Cadis de 1812, que determina l'organització i les competències (pròpies i delegades per l'Estat) dels municipis, i la Llei municipal de 1845. La progressiva abolició del sistema absolutista durant el segle XIX consolida la institució contemporània de govern municipal. L'Ajuntament decimonònic, poc afectat per les lleis municipals progressistes de 1856 i 1870, és regit per un alcalde nomenat pel poder central, dos tinents d'alcalde i vuit regidors eventualment elegits per sufragi censatari d'alguns centenars d'electors. D'acord amb el nou sistema, l'administració municipal passa a mans de masovers i menestrals, enriquits amb el comerç. El nucli principal de les competències municipals bascula entre la recaptació d'impostos i contribucions en favor dels agents estatals i la col·laboració en el reclutament, les quintes.
Des de 1907, la meitat dels regidors es renova cada dos anys mitjançant sufragi universal masculí. Els poders de l'alcalde esdevenen gairebé absoluts, amb la potestat de suspendre qualsevol acord municipal. És aquesta l'època coneguda com del "pistolerisme". El cop d'estat de 1923 comporta la suspensió de l'Ajuntament i la posterior aplicació de l'estatut municipal (1924) amb el retorn al sufragi censatari decimonònic. Durant els sis anys de govern de Tomás Giménez Bernabé es porten a terme a la ciutat nombroses obres d'infraestructura, la qual cosa (unida a les extraordinàries despeses sumptuàries) serà causa d'endeutament de la hisenda local.
La Constitució de 1931 consagra l'autonomia municipal d'una vila convertida en ciutat (1925). La Llei Municipal de Catalunya determina l'elecció de l'alcalde pels consellers constituïts en Ple; la Comissió de Govern esdevé l'òrgan executiu.
Del breu, però intens, període revolucionari en destaquem la coexistència de l'Ajuntament amb el Comitè de Milícies Antifeixistes (1936) fusionats posteriorment en l'anomenat Consell d'Economia i Defensa, caracteritzat pels conflictes interns i les col·lectivitzacions. La ciutat pateix aquests anys els efectes dels bombardejos, la manca de queviures i el caos.
El desenllaç dels esdeveniments bèl·lics de 1936-39 condueix a la designació de l'alcalde pel governador civil. L'alcalde esdevé així mateix el cap local del partit únic i delegat governamental imposat a la corporació. Les competències municipals restaran subordinades al deure de sosteniment dels serveis generals. Entre 1939 i 1956, l'Ajuntament elabora més de 5.000 informes sobre ciutadans de l'Hospitalet, necessaris en els processos de depuració política, la concessió de llibertats condicionals o subsidis de beneficència...
No podem deixar d'esmentar aquí l'extraordinària evolució demogràfica de la ciutat, lligada al desenvolupament industrial, durant el segle XX: dels 4.948 habitants censats l'any 1900 passa a 37.650 el 1930 i, encara més destacable, als 241.978 habitants de 1970. Els anys seixanta són els de l'especulació urbanística i la mala planificació, de la desaparició de l'agricultura i la indústria tradicional en benefici de la construcció d'habitatges i del creixement en alçada de l'espai urbà. L'any 1981 la ciutat arribarà a comptar amb 295.000 habitants però, des de llavors, diverses circumstàncies han fet minvar aquesta xifra.
Des de la recuperació de la democràcia, l'Hospitalet ha assistit a la incorporació continuada de nous serveis adreçats a millorar la qualitat de vida dels seus habitants.
Pel fet de tenir més de 250.000 habitants censats l’1 de gener del 2010, l’Hospitalet esdevé Municipi de Gran Població, fet que porta a adaptar algunes de les estructures i normes de govern i de gestió de l’Ajuntament i també a l’adopció d'una nova composició i funcionament del Consell Social de Ciutat i dels Consells de Districte, espais participatius de nova creació.
Història arxivística
La història arxivística del fons és la de l'Arxiu Municipal que el custodia; hom pot consultar la fitxa ISDIAH corresponent a http://ica-atom.l-h.es/icaatom-1.3.0/index.php/arxiu-municipal-de-lhospitalet-de-llobregat-2;isdiah.
Dades sobre l'ingrés
El fons és custodiat pel seu productor (titular de l’Arxiu) des de 1716. Els documents ingressen a l’Arxiu mitjançant transferència a partir de l’aprovació del Pla Arxivístic en 1998, encara que, eventualment, han tingut lloc ingressos extraordinaris motivats per trasllats i altres incidències de les unitats productores.
Àrea de contingut i estructura
Abast i contingut
Aquest fons comprèn els documents produïts per l'Administració municipal en exercici de les seves funcions des de 1716. Inclou alguns documents escadussers de l’antic Consell. No és fins a mitjan segle XIX que la documentació assoleix volum i regularitat apreciables; tanmateix, els increments més significatius tindran lloc just abans de la guerra civil i, sobretot, durant la segona meitat del segle XX. Permet reconstruir l’evolució de l’estructura organitzativa i les competències de l’Ajuntament de l’Hospitalet al llarg de la seva història, així com el funcionament intern i les relacions mantingudes amb ciutadans i altres administracions públiques.
Informació sobre avaluació, tria i eliminació
D’acord amb la Llei 10/2001 d’arxius i documents, a tots els documents públics se’ls ha d’aplicar la normativa d’avaluació, a partir de la qual se’n determina la conservació per raó dels seus valors (cultural, jurídic...) o bé l’eliminació, transcorregut un període de temps establert. Com a norma general, els documents d’arxiu anteriors a l’1 de gener de 1940 són de conservació permanent, i pel que fa als documents posteriors a aquest data, la normativa estableix que cap document no pot ésser eliminat si no se segueix la normativa i el procediment establerts. D’altra banda, l’article 4 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal determina que “les dades de caràcter personal han de ser cancel•lades quan hagin deixat de ser necessàries o pertinents per a la finalitat per a la qual han estat recollides o registrades” un cop transcorreguts els terminis de conservació previstos per les disposicions aplicables.
Així, d’acord amb el que disposa la normativa vigent, en data 11 de desembre de 2013 ha estat destruït el contingut de 573 caixes de manaments de pagament (corresponents al període 1940 a 1966) en aplicació de la taula d’avaluació documental codi 38 (DOGC 5157).
Així, d’acord amb el que disposa la normativa vigent, en data 11 de desembre de 2013 ha estat destruït el contingut de 573 caixes de manaments de pagament (corresponents al període 1940 a 1966) en aplicació de la taula d’avaluació documental codi 38 (DOGC 5157).
Increments
Els ingressos anuals per transferències procedents de les unitats administratives productores sumen, de mitjana, vora 2.800 unitats d’instal·lació, equivalents a uns 320 metres lineals (aproximadament). La documentació que es transfereix té una antiguitat superior als cinc anys. Des de 2013, l’Arxiu treballa per aconseguir l’eliminació en origen de tota la documentació avaluada com de conservació per un període inferior a cinc anys; l’aplicació d’aquest criteri permetrà en un futur proper la significativa reducció dels increments anuals de documents.
Sistema d'organització
El nou quadre de classificació actualment en procés d’elaboració haurà de reflectir de manera lògica i estructurada les competències, funcions i activitats exercides per l’Administració municipal. Hom ha establert tres agrupacions competencials (documents amb efectes sobre el territori, documents amb efectes sobre la població, documents amb efectes sobre l’organització) a partir de les quals es despleguen jeràrquicament les seccions, subseccions, sèries i, eventualment, subsèries que conformen el quadre.
Àrea de condicions d'accés i ús
Condicions d'accés
Qualsevol persona pot exercir el seu dret d'accés a la informació continguda en els documents de producció municipal custodiats per l'Arxiu; hom pot consultar-ne les condicions a la fitxa ISDIAH corresponent, a http://ica-atom.l-h.es/icaatom-1.3.0/index.php/arxiu-municipal-de-lhospitalet-de-llobregat-2;isdiah.
Condicions de reproducció
L'accés als documents comporta el dret de reproducció per a ús particular, sempre que aquests siguin de lliure accés i no restin subjectes a limitacions; hom pot consultar-ne les condicions a la fitxa ISDIAH de l'Arxiu, a http://ica-atom.l-h.es/icaatom-1.3.0/index.php/arxiu-municipal-de-lhospitalet-de-llobregat-2;isdiah.
Llengua(ües) dels documents
Escriptura dels documents
Informació addicional sobre les llengües i escriptures
Característiques físiques i requeriments tècnics
Instruments de descripció
Àrea de documentació relacionada
Existència i localització dels originals
Existència i localització de reproduccions
Documentació relacionada
Descripcions relacionades
Àrea de notes
Identificador(s) alternatiu(s)
Punts d'accés
Punts d'accés per matèria
Punts d'accés per lloc
Punts d'accés per noms de persones
- Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat (Creator)
Àrea de control de la descripció
Identificador de la descripció
Identificador de la institució
Regles o convencions
Estat de descripció
Esborrany
Nivell de detall
Parcial
Llengua(ües)
Escriptura(es)
Fonts
La pròpia unitat de descripció i el Pla Arxivístic de 1998, a més de:
AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET, CENTRE D’ESTUDIS DE L’HOSPITALET (CEL'H). "Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur". Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997. 252 p.
AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET, CENTRE D’ESTUDIS DE L’HOSPITALET (CEL'H). "Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur". Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997. 252 p.