Zona de identificação
tipo de entidade
Pessoa
Forma autorizada do nome
Vilamitjana i Musach, Josep Oriol
Forma(s) paralela(s) de nome
Forma normalizada do nome de acordo com outras regras
Outra(s) forma(s) do nome
identificadores para entidades coletivas
área de descrição
datas de existência
1916-1997
história
La seva família procedia de Vic, el seu pare treballava a la Caixa de Pensions a la secció d’empenyorament de joies i altres efectes i s’establiren molt abans de néixer ell a la Palma de Sant Just.
De petitet el varen posar intern als Salesians de Sarrià, des de 1923 a 1929, en que va passar a les Escoles Professionals per aprendre l’ofici d’ebenista. El 1934 va entrar a treballar a un taller de mobles.
La guerra el portà amb la seva lleva, la del 37, al Front d’Extremadura durant més de dos anys, després passa al camp de concentració i un cop “depurat”, a les acaballes de 1939, va tornar a casa. El van readmetre al mateix obrador, però el 1941 el tornaren a mobilitzar, i el fan anar a una unitat d’artilleria de guarnició a Girona on va estar-hi uns 30 mesos.
Al retornar, amb 28 anys d’edat contrau matrimoni a l’octubre del 48. Per fi aconsegueix entrar a treballar com a empleat de La Caixa el 1951, en que s’amplien les agències i es crea la de Collblanc. Tenia 35 anys i s’interessa per la vida social i associativa del seu barri. Aviat freqüenta el centre parroquial, el Patronat d’Homenatge a la Vellesa, des de la seva instauració a Collblanc, el 1951, fins 1976 en que es suprimí, fet que coincideix amb la seva jubilació.
Fou president del Centre Sant Ramon, a partir de 1956, i prèviament ja estava a la junta, representant teatre i d’altres activitats. El 1958 impulsà una Exposició d’Artesania. En aquells anys comença a col•leccionar programes, retalls de premsa, fotografies i cartells.
Fou redactor de Collblanc, una revista que començà a sortir a l’agost de 1969 i assoleix 23 números, fins el maig/juny del 1974. És la continuadora de Joventut (gener 1953-desembre 1955) i Centro (1960-1968) publicades pel Centre Parroquial.
De petitet el varen posar intern als Salesians de Sarrià, des de 1923 a 1929, en que va passar a les Escoles Professionals per aprendre l’ofici d’ebenista. El 1934 va entrar a treballar a un taller de mobles.
La guerra el portà amb la seva lleva, la del 37, al Front d’Extremadura durant més de dos anys, després passa al camp de concentració i un cop “depurat”, a les acaballes de 1939, va tornar a casa. El van readmetre al mateix obrador, però el 1941 el tornaren a mobilitzar, i el fan anar a una unitat d’artilleria de guarnició a Girona on va estar-hi uns 30 mesos.
Al retornar, amb 28 anys d’edat contrau matrimoni a l’octubre del 48. Per fi aconsegueix entrar a treballar com a empleat de La Caixa el 1951, en que s’amplien les agències i es crea la de Collblanc. Tenia 35 anys i s’interessa per la vida social i associativa del seu barri. Aviat freqüenta el centre parroquial, el Patronat d’Homenatge a la Vellesa, des de la seva instauració a Collblanc, el 1951, fins 1976 en que es suprimí, fet que coincideix amb la seva jubilació.
Fou president del Centre Sant Ramon, a partir de 1956, i prèviament ja estava a la junta, representant teatre i d’altres activitats. El 1958 impulsà una Exposició d’Artesania. En aquells anys comença a col•leccionar programes, retalls de premsa, fotografies i cartells.
Fou redactor de Collblanc, una revista que començà a sortir a l’agost de 1969 i assoleix 23 números, fins el maig/juny del 1974. És la continuadora de Joventut (gener 1953-desembre 1955) i Centro (1960-1968) publicades pel Centre Parroquial.
Locais
status legal
funções, ocupações e atividades
Treballador de La Caixa