Ventura i Tort, Jaume

En Jaume Ventura i Tort va néixer a l’Hospitalet el 12 de desembre de 1911, era fill de Joan Ventura, sagristà i fosser de la ciutat. El pare era també pessebrista i la seva casa pairal era molt freqüentada i estava adossada al campanar de l’antiga església de la ciutat. Era coneguda familiarment per “Cal Peta”.
En Jaume fou alumne de l’escola municipal del Sr. Carsi i va estudiar primària a les Escoles Catalanes del Dr. Robert fundades pel Foment Autonomista. De petitet va patir una greu malaltia que l’afectà les cames i per distreure’l el feren estudiar música a cal cansalader de davant de la seva casa amb la professora Josefina Coll.
Va cursar estudis d’harmonia, composició i fuga amb Enric Morera al seu domicili i als 18 anys va estrenar al Centre Catòlic, Llobregatana, una sardana dedicada al Baix Llobregat que va ser interpretada per la cobla Catalonia.
El 1934 treballa al Casino com a secretari i es va organitzar un homenatge amb les seves sardanes. Durant la guerra civil el seu pare fou assassinat i ell va fugir per tornar els anys 40 en que col•labora en el projecte de presentar La Ventafocs de Folch i Torres que havia musicat el seu amic -també assassinat- Joan Pallarés.
Va trencar el seu matrimoni i marxà a Castella on tenia familiars i va tornar als dos anys amb una nova companya i es va traslladar a viure a La Torrassa on es feu càrrec de la funerària que regentava el seu germà.
El 1953 se li concedí la “Medalla al Merito Artistico” de la ciutat i s’estrenà Sóc de l’Hospitalet veí i la sarsuela Dia de Pasqua. Va escriure Les noies de la Torrassa, Ma terra plana i un llarg etcètera.
Cansat del negoci familiar va muntar un d’hosteleria a Andorra que no funcionà i al tornar va caure en una gran depressió que l’afecta profundament.
El 1963 composa l’Himne del Centre d’Esports de l’Hospitalet i La Cançó de l’Empordà. El 1975 es va representar al Teatre del Liceu l’opera Rondalla d’Esparvers. El 18 de maig del mateix any es va celebrar en el món sardanista La Diada Ventura Tort. Poc abans de la seva mort els veïns de l’Hospitalet van representar El Cantar del Arriero i La Cançó de l’Empordà per fer-li un homenatge al Centre Catòlic, amb la col•laboració d’Andreu Tries i les corals Elisard Sala i Xalesta.

LA CANÇÓ DE L'EMPORDÀ
Sainet líric en tres actes

Llibret: Ferran Casanovas Civit
Música: Jaume Ventura Tort

Ferran Casanovas Civit (Reus, 1915 - El Prat, 1993)
Botiguer, dramaturg, actor, poeta i activista cultural

Ferran Casanovas va arribar a El Prat el 1942 procedent de Barcelona, on la seva família s’havia instal•lat el 1921 al Poblenou, barri amb una gran activitat artística on va iniciar-se el seu interès pel teatre. Al 1939 s’havia casat amb Maria Playà i d'aquesta unió van néixer dos fills. Després d’obrir dos negocis a diversos barris de Barcelona que no van acabar de funcionar, el 1942, va adquirir una botiga de queviures al carrer de Ferran Puig de El Prat, que va arribar a ser coneguda popularment com cal Fernando.
Home de grans inquietuds culturals, de seguida va entrar en contacte amb el moviment cultural pratenc. Fou un dels fundadors de l’Agrupación Artístico-literaria Cervantes l’any 1948, una entitat que més endavant va presidir fins el 1968. Va destacar com autor i actor. La seva passió seria el teatre i va destacar com a poeta, actor i autor teatral. De la seva ploma van sortir diverses obres dramàtiques que foren representades a l'Agrupación.
També fou conseller de l’Ajuntament del Prat entre febrer de 1958 i febrer de 1964, sota l’alcaldia de Jaume Codina. Amb l’alcalde Josep Lloret, a la dècada dels 70, fou tinent d’alcalde de Cultura. Va ser, també un dels promotors de la restauració de la Fira Avícola en la seva segona època. És l’autor de la lletra de la sardana de Jaume Ventura Tort "La Festa Major d'El Prat" així com del sainet líric, del mateix Ventura Tort, “La cançó de l’empordà”, obra lírica estrenada al Centre Artesà de El Prat i al Teatre Òpera de l’Hospitalet els dies 15 i 16 d’abril de 1964 respectivament.