Rey Polo, Lluís

Pessoa

Rey Polo, Lluís

1924-

Pintor, poeta i escultor de la corrent informalista catalana. Neix el 29 d’agost de 1924 a Sant Andreu (Barcelona) segons ell mateix, és fill de paleta. Durant un anys viuen a Tremp, d’on era originari el seu pare, i el 1929 passen a residir a l’Hospitalet. Va cursar estudis de batxiller al col•legi Pi i Margall de la ciutat. El seu pare, republicà, és incorporat durant el franquisme als Batallons de Treball de les fortificacions del Port i li fan tornar a fer el servei militar.
Lluís Rey fou expulsat de l’Institut-Escola i decideix fer-se pintor de parets i acudeix a les tardes a l’escola gremial de “Maestros Pintores” on aprèn dibuix lineal, retulació i noves tècniques. Més tard acudeix a l’Escola d’Arts i Oficis, primer a Sants i més tard a Llotja. D’aquí a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi el 1943 que aviat abandona perquè diu que no hi troba prou qualitat.
Segueix estudiant de nit i treballant de dia, estudia geometria i ingressa com soci al Cercle Artístic, on acudeix a classes de pintura.
Fa la seva primera exposició individual el 1957 a “Selecciones Jaimes” de Barcelona. Obté una bona crítica als diaris. S’integra a l’”Asociación de Artistas Actuales” de la que fou secretari. Participa als “Salones de Mayo” i el 1963 se li concedeix el premi Joan Miró.
Realitzà murals ceràmics de grans dimensions i vàries escultures i làmpares exteriors. El 1960 pinta la capella de Sant Isidre de l’Hospitalet.
Forma part del grup “Tres puntos de vista” amb Albert Casals i Pujol Grau el 1980. Van exposar a Logroño. Va guanyar la 2ª edició del Premi de Dibuix Joan Miró el 1976. Va exposar a Tremp, a Cuenca, Burgos, etc.

Pintor i escultor

REY POLO, per Antonio Leyva. Diagramación. Fur printing Ed. Madrid, 1996.
VV AA.: 5 Anys de converses a l’Ateneu III, Ateneu de Cultura Popular, l’Hospitalet, 1997, pàg. 64.
REY POLO: Catàleg d’Exposició, 1977.