Área de identificación
Tipo de entidad
Persona
Forma(s) autorizada(s) del nombre
Moral i Querol, Ramon
Forma(s) paralela(s) de nombre
Forma(s) normalizada del nombre, de acuerdo a otras reglas
Otra(s) forma(s) de nombre
Identificadores para instituciones
Área de descripción
Fechas de existencia
1908 -
Historia de la institución
Ramón Moral va néixer a l’Hospitalet el 6 de gener de 1908, fill de pare barber i espardenyer. Aviat va entrar a treballar a l’Ajuntament, ja que era el tercer de quatre germans i va decidir de compaginar el treball i l’estudi. Va assistir a l’Acadèmia Cots de Barcelona i a l’Escola d’Administració de la Generalitat, a l’any 1925.
Fins el 1936 fa concursos per anar pujant en el seu treball, crea la secció d’Esquerra Republicana a l’Hospitalet i la secció Nosaltres Sols d’Estat Català. Va participar a l’atac a l’aeròdrom del Prat el 1931 i el 6 d’octubre va declarar la República Catalana des del balcó de l’Ajuntament, setmanes després seria detingut per la Guàrdia Civil, amb molts altres ciutadans de la ciutat ( Xena, Coca, Carles Enric, Dr. Isern, Frontera, etc.). A conseqüència dels fets va perdre la seva plaça a l’Ajuntament com a funcionari.
Va anar voluntari al front a partir del juliol de 1936, a la Divisió de la Brigada del Tinent Coronel Balibrea al front de Lleida.
Després va seguir l’exili, els diferents camps de concentració a França, la resistència contra el nazisme i l’establiment a Sant Etienne on va viure amb la seva dona i els seus tres fills.
Va tornat a Catalunya el 1977 i va recuperar el seu ofici a l’Ajuntament just abans de jubilar-se el 12 de gener de 1978.
Va redactar les seves memòries: Diari d’un exiliat. Fets viscuts (1939-1945). PAM, 1979 .
Fins el 1936 fa concursos per anar pujant en el seu treball, crea la secció d’Esquerra Republicana a l’Hospitalet i la secció Nosaltres Sols d’Estat Català. Va participar a l’atac a l’aeròdrom del Prat el 1931 i el 6 d’octubre va declarar la República Catalana des del balcó de l’Ajuntament, setmanes després seria detingut per la Guàrdia Civil, amb molts altres ciutadans de la ciutat ( Xena, Coca, Carles Enric, Dr. Isern, Frontera, etc.). A conseqüència dels fets va perdre la seva plaça a l’Ajuntament com a funcionari.
Va anar voluntari al front a partir del juliol de 1936, a la Divisió de la Brigada del Tinent Coronel Balibrea al front de Lleida.
Després va seguir l’exili, els diferents camps de concentració a França, la resistència contra el nazisme i l’establiment a Sant Etienne on va viure amb la seva dona i els seus tres fills.
Va tornat a Catalunya el 1977 i va recuperar el seu ofici a l’Ajuntament just abans de jubilar-se el 12 de gener de 1978.
Va redactar les seves memòries: Diari d’un exiliat. Fets viscuts (1939-1945). PAM, 1979 .
Lugares
Estatuto jurídico
Funciones, ocupaciones y actividades
Barber, funcionari municipal, escriptor