Área de identificación
Tipo de entidad
Persona
Forma(s) autorizada(s) del nombre
Martínez Esteruelas, Cruz
Forma(s) paralela(s) de nombre
Forma(s) normalizada del nombre, de acuerdo a otras reglas
Otra(s) forma(s) de nombre
Identificadores para instituciones
Área de descripción
Fechas de existencia
1932-2000
Historia de la institución
Cruz Martínez Esteruelas va néixer a l’Hospitalet el 1932, i fou enviat a estudiar a l’Universitat de Deusto on va entrar en contacte amb l’Opus Dei i on milità al SEU. Sempre va estar lligat als jesuïtes des dels anys de la seva joventut en què es vincula al pare Ramón Orlandis, tradicionalista i integrista, que a Barcelona promou el Apostolado de la Oración, constituït com Scola Cordis Lesu que publiquen la revista Cristiandad. Flirteja amb els elements carlistes com Raimundo de Miguel, si be mai s’incorpora politicament i aviat passà al Movimiento Falangista on milità activament, així com també en l’ Acción Catolica Nacional de Propagandistas.
Durant el franquisme fou ministre de Planificación de Desarrollo (1973) amb l’almirall Carrero Blanco i d’Educació i Ciència al primer govern de Carlos Arias Navarro. Va imposar les proves de Selectivitat Universitaria i va tancar la Universitat de Valladolid que estava en plena efervescència política contra la dictadura.
Fou fundador d’ Alianza Popular i va abandonar la vida política el 1977.
Va donar classes a la Universitat i va donar vida a la Fundación Tomas Moro de Madrid. Fou president de la Fundación March i de varies empreses del grup empresarial d’aquesta família.
El 2000 es publica La Agonía del Estado. ¿Un nuevo orden mundial? al Centro de Estudios Políticos y Constitucionales de Madrid. També havia publicat La enemistad politica (1970), les biografies de San Francisco de Borja (1988), del Cardenal Cisneros (1992), de Jorge Manrique (1991), i una reconstrucció de la història de la Orden del Temple (1994). També el relat La Leyenda de las ardillas (1986).
Durant el franquisme fou ministre de Planificación de Desarrollo (1973) amb l’almirall Carrero Blanco i d’Educació i Ciència al primer govern de Carlos Arias Navarro. Va imposar les proves de Selectivitat Universitaria i va tancar la Universitat de Valladolid que estava en plena efervescència política contra la dictadura.
Fou fundador d’ Alianza Popular i va abandonar la vida política el 1977.
Va donar classes a la Universitat i va donar vida a la Fundación Tomas Moro de Madrid. Fou president de la Fundación March i de varies empreses del grup empresarial d’aquesta família.
El 2000 es publica La Agonía del Estado. ¿Un nuevo orden mundial? al Centro de Estudios Políticos y Constitucionales de Madrid. També havia publicat La enemistad politica (1970), les biografies de San Francisco de Borja (1988), del Cardenal Cisneros (1992), de Jorge Manrique (1991), i una reconstrucció de la història de la Orden del Temple (1994). També el relat La Leyenda de las ardillas (1986).
Lugares
Estatuto jurídico
Funciones, ocupaciones y actividades
Ministre d'Educació