Àrea d'identificació
Tipus d'entitat
Person
Forma(es) autoritzada(es) del nom
Martí Feced, Carles
Forma(es) paral·lela(es) del nom
Forma(es) normalitzada(es) del nom, d'acord a altres regles
Altra(es) forma(es) del nom
Identificadors per a organismes
Àrea de descripció
Dates d'existència
1901-1982
Història de la institució
Carles Martí va néixer a Alzira (València) a primers de segle i passa a residir a l’Hospitalet. El 1931 fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana en la que milità tota la seva vida, menys el parèntesi de 1933 a 1936 en el que forma part del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra.
La seva carrera política s’inicia a l’ajuntament de l’Hospitalet el 1931 en que és elegit regidorl. Més tard és nomenat tinent d’alcalde de Collblanc i La Torrassa, i de Sanitat i Assistència Social.
Va ser detingut el 6 d’octubre de 1934 i dos anys més tard torna a l’ajuntament fins l’inici de la guerra. Josep Tarradellas el crida al seu costat per que es fes càrrec de la sotsecretaria de Finances. Durant els Fets de Maig va ser nomenat per Companys Conseller de Governació i després de Cultura i Finances.
Viu a l’exili amb el President Lluís Companys fins a la seva detenció a La Baule . Ell es queda a París.
A l’exili es va encarregar d’ ajudar als catalans dels camps de concentració i a París seria el responsable de l’embarcament dels catalans cap Amèrica.
Durant la guerra europea fuig de París amb Frederic Rahola i va a viure a Saint Raphael a la Costa Blava amb Tarradellas.
El 1942 amb l’ocupació de la zona lliure pels alemanys fuig a Grenoble amb Tarradellas i Ventura i Gassol. El 1944 fou membre de la Junta Española de Liberación de Tolosa de Llenguadoc en representació del Partit Repoublicà Federal.
Al poc temps marxa cap al Marroc on hi viu 16 anys treballant com a metge en unes mines a l’Anti-Atlas. Es professionalitzà en enfermetats tropicals i esdevé una autoritat reconeguda en la matèria.
Més tard treballà a Casablanca com a metge de treball.
La seva carrera política s’inicia a l’ajuntament de l’Hospitalet el 1931 en que és elegit regidorl. Més tard és nomenat tinent d’alcalde de Collblanc i La Torrassa, i de Sanitat i Assistència Social.
Va ser detingut el 6 d’octubre de 1934 i dos anys més tard torna a l’ajuntament fins l’inici de la guerra. Josep Tarradellas el crida al seu costat per que es fes càrrec de la sotsecretaria de Finances. Durant els Fets de Maig va ser nomenat per Companys Conseller de Governació i després de Cultura i Finances.
Viu a l’exili amb el President Lluís Companys fins a la seva detenció a La Baule . Ell es queda a París.
A l’exili es va encarregar d’ ajudar als catalans dels camps de concentració i a París seria el responsable de l’embarcament dels catalans cap Amèrica.
Durant la guerra europea fuig de París amb Frederic Rahola i va a viure a Saint Raphael a la Costa Blava amb Tarradellas.
El 1942 amb l’ocupació de la zona lliure pels alemanys fuig a Grenoble amb Tarradellas i Ventura i Gassol. El 1944 fou membre de la Junta Española de Liberación de Tolosa de Llenguadoc en representació del Partit Repoublicà Federal.
Al poc temps marxa cap al Marroc on hi viu 16 anys treballant com a metge en unes mines a l’Anti-Atlas. Es professionalitzà en enfermetats tropicals i esdevé una autoritat reconeguda en la matèria.
Més tard treballà a Casablanca com a metge de treball.
Llocs
Estatus jurídic
Funcions, ocupacions i activitats
Metge i polític republicà catalanista, ex Conseller de la Generalitat de Catalunya i assessor personal del President Tarradellas
Atribucions/Fonts legals
Estructura interna/genealogia
Context general
Àrea de relacions
Àrea de control
Identificador de la descripció
Identificador de la institució
Regles o convencions
Estat de descripció
Nivell de detall
Dates de creació, revisió i eliminació
Llengua(ües)
Escriptura(es)
Fonts
MARCÉ I SANABRA, Francesc: Hospitalencs d’Ahir. Ateneu de Cultura Popular. l’Hospitalet, 1994
MIRAVITLLES, Jaume: Gent que he conegut. Barcelona, 1979
VV AA.: 5 Anys de converses a l’Ateneu, Ateneu de Cultura Popular, l’Hospitalet, 1988, pàg. 12
ARBÓS, Albert: “Yo se quien delató a Companys” (Entrevista) a CE (?), 23 agost, 1977 (en fons personals)
MORA, Francisco: “Carlos Martí. Medico de Tarradellas”. El Noticiero Universal, 21 noviembre, 1977 (en fons personals).
MIRAVITLLES, Jaume: Gent que he conegut. Barcelona, 1979
VV AA.: 5 Anys de converses a l’Ateneu, Ateneu de Cultura Popular, l’Hospitalet, 1988, pàg. 12
ARBÓS, Albert: “Yo se quien delató a Companys” (Entrevista) a CE (?), 23 agost, 1977 (en fons personals)
MORA, Francisco: “Carlos Martí. Medico de Tarradellas”. El Noticiero Universal, 21 noviembre, 1977 (en fons personals).