Zona de identificação
tipo de entidade
Pessoa
Forma autorizada do nome
Manso i Solà, Josep
Forma(s) paralela(s) de nome
Forma normalizada do nome de acordo com outras regras
Outra(s) forma(s) do nome
identificadores para entidades coletivas
área de descrição
datas de existência
1785-1863
história
Josep Manso fou un militar destacat a Borredà, al Berguedà, el 1785. Als primers temps del dominí napoleònic era moliner dels frares de Ripoll. Es va llençar al camp com a guerriller amb partida pròpia i més endavant li fou concedida la categoria de militar. El 1809 tenia ja el grau de comandant. Va organitzar el Batalló de Caçadors de Catalunya.
Va actuar pel Baix Llobregat i li van concedir el títol de Comte del Llobregat.
Va ser Comandant General del País Basc i Capità General de Galícia. El 1822 va actuar contra els alçaments absolutistes i va salvar la vila de Mora de Ebre de caure en mans dels insurrectes. El 1823, fidel al seu ideari liberal s’oposà a la invasió dels “100.000 fills de Sant Lluís” que ajudaven a Ferran VII, va perdre, i es veu obligat a deposar les armes.
El 1830 es governador de Càdis i el 1834 Capità General de Castella la Vella. El 1835 és nomenat Capità General del Principat. Va dirigir moltes operacions contra els carlins.
Josep Manso va morir a Madrid el 22 de marc de 1863 i a la Marina encara hi perviu la seva casa senyorial.
Va actuar pel Baix Llobregat i li van concedir el títol de Comte del Llobregat.
Va ser Comandant General del País Basc i Capità General de Galícia. El 1822 va actuar contra els alçaments absolutistes i va salvar la vila de Mora de Ebre de caure en mans dels insurrectes. El 1823, fidel al seu ideari liberal s’oposà a la invasió dels “100.000 fills de Sant Lluís” que ajudaven a Ferran VII, va perdre, i es veu obligat a deposar les armes.
El 1830 es governador de Càdis i el 1834 Capità General de Castella la Vella. El 1835 és nomenat Capità General del Principat. Va dirigir moltes operacions contra els carlins.
Josep Manso va morir a Madrid el 22 de marc de 1863 i a la Marina encara hi perviu la seva casa senyorial.
Locais
status legal
funções, ocupações e atividades
Militar, propietari
Mandatos/Fontes de autoridade
Estruturas internas/genealogia
contexto geral
Área de relacionamento
Zona do controlo
Identificador da descrição
Identificador da instituição
Regras ou convenções utilizadas
Estatuto
Nível de detalhe
Datas de criação, revisão ou eliminação
Línguas e escritas
Script(s)
Fontes
MARCÉ I SANABRA, Francesc: Hospitalencs d’Ahir. Ateneu de Cultura Popular. l’Hospitalet, 1994.