Manso i Solà, Josep

Àrea d'identificació

Tipus d'entitat

Person

Forma(es) autoritzada(es) del nom

Manso i Solà, Josep

Forma(es) paral·lela(es) del nom

Forma(es) normalitzada(es) del nom, d'acord a altres regles

Altra(es) forma(es) del nom

Identificadors per a organismes

Àrea de descripció

Dates d'existència

1785-1863

Història de la institució

Josep Manso fou un militar destacat a Borredà, al Berguedà, el 1785. Als primers temps del dominí napoleònic era moliner dels frares de Ripoll. Es va llençar al camp com a guerriller amb partida pròpia i més endavant li fou concedida la categoria de militar. El 1809 tenia ja el grau de comandant. Va organitzar el Batalló de Caçadors de Catalunya.
Va actuar pel Baix Llobregat i li van concedir el títol de Comte del Llobregat.
Va ser Comandant General del País Basc i Capità General de Galícia. El 1822 va actuar contra els alçaments absolutistes i va salvar la vila de Mora de Ebre de caure en mans dels insurrectes. El 1823, fidel al seu ideari liberal s’oposà a la invasió dels “100.000 fills de Sant Lluís” que ajudaven a Ferran VII, va perdre, i es veu obligat a deposar les armes.
El 1830 es governador de Càdis i el 1834 Capità General de Castella la Vella. El 1835 és nomenat Capità General del Principat. Va dirigir moltes operacions contra els carlins.
Josep Manso va morir a Madrid el 22 de marc de 1863 i a la Marina encara hi perviu la seva casa senyorial.

Llocs

Estatus jurídic

Funcions, ocupacions i activitats

Militar, propietari

Atribucions/Fonts legals

Estructura interna/genealogia

Context general

Àrea de relacions

Àrea de control

Identificador de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

Estat de descripció

Nivell de detall

Dates de creació, revisió i eliminació

Llengua(ües)

Escriptura(es)

Fonts

MARCÉ I SANABRA, Francesc: Hospitalencs d’Ahir. Ateneu de Cultura Popular. l’Hospitalet, 1994.

Notes de manteniment