Àrea d'identificació
Tipus d'entitat
Person
Forma(es) autoritzada(es) del nom
Manso i Solà, Josep
Forma(es) paral·lela(es) del nom
Forma(es) normalitzada(es) del nom, d'acord a altres regles
Altra(es) forma(es) del nom
Identificadors per a organismes
Àrea de descripció
Dates d'existència
1785-1863
Història de la institució
Josep Manso fou un militar destacat a Borredà, al Berguedà, el 1785. Als primers temps del dominí napoleònic era moliner dels frares de Ripoll. Es va llençar al camp com a guerriller amb partida pròpia i més endavant li fou concedida la categoria de militar. El 1809 tenia ja el grau de comandant. Va organitzar el Batalló de Caçadors de Catalunya.
Va actuar pel Baix Llobregat i li van concedir el títol de Comte del Llobregat.
Va ser Comandant General del País Basc i Capità General de Galícia. El 1822 va actuar contra els alçaments absolutistes i va salvar la vila de Mora de Ebre de caure en mans dels insurrectes. El 1823, fidel al seu ideari liberal s’oposà a la invasió dels “100.000 fills de Sant Lluís” que ajudaven a Ferran VII, va perdre, i es veu obligat a deposar les armes.
El 1830 es governador de Càdis i el 1834 Capità General de Castella la Vella. El 1835 és nomenat Capità General del Principat. Va dirigir moltes operacions contra els carlins.
Josep Manso va morir a Madrid el 22 de marc de 1863 i a la Marina encara hi perviu la seva casa senyorial.
Va actuar pel Baix Llobregat i li van concedir el títol de Comte del Llobregat.
Va ser Comandant General del País Basc i Capità General de Galícia. El 1822 va actuar contra els alçaments absolutistes i va salvar la vila de Mora de Ebre de caure en mans dels insurrectes. El 1823, fidel al seu ideari liberal s’oposà a la invasió dels “100.000 fills de Sant Lluís” que ajudaven a Ferran VII, va perdre, i es veu obligat a deposar les armes.
El 1830 es governador de Càdis i el 1834 Capità General de Castella la Vella. El 1835 és nomenat Capità General del Principat. Va dirigir moltes operacions contra els carlins.
Josep Manso va morir a Madrid el 22 de marc de 1863 i a la Marina encara hi perviu la seva casa senyorial.
Llocs
Estatus jurídic
Funcions, ocupacions i activitats
Militar, propietari
Atribucions/Fonts legals
Estructura interna/genealogia
Context general
Àrea de relacions
Àrea de control
Identificador de la descripció
Identificador de la institució
Regles o convencions
Estat de descripció
Nivell de detall
Dates de creació, revisió i eliminació
Llengua(ües)
Escriptura(es)
Fonts
MARCÉ I SANABRA, Francesc: Hospitalencs d’Ahir. Ateneu de Cultura Popular. l’Hospitalet, 1994.