Josep Janés i Olivé nasqué a Collblanc, el primer de setembre de 1913. El seu pare fou forner d’ofici, la casa on vivien era coneguda per Cal Zoilo de la Sal perquè l’avi -de nom Zoilo- tenia un magatzem davant l’abeurador dels cavalls. Va estudiar a l’... »escola pública del barri, amb companys com Andreu Rosselló i Pàmies, que serà director del Correo Catalán i Enric Massó i Urgellès, escriptor. Entre 1926 i 1929, entre els 13 i 16 anys redactava petites revistes infantils i juvenils. Va començar a freqüentar els ambients literaris barcelonins a l’Ateneu Barcelonès. Abans de la seva definitiva faceta d’editor, Janés passarà per la de periodista. Edità Bandera (1930) i als 19 anys emprén Diari Mercantil ( 1932-1933) i més tard Avui. Diari de Catalunya (1933) i Amic, publicació quinzenal editada pel Servei de Cultura al Front el 1938 que era distribuida gratuïtament. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema Tu. Varis dels seus poemes han estat musicats per Fredeic Mompou sota el títol de El Combat del Somni. Fundarà la revista La Rosa dels Vents. Revista de Literatura, Assaig i Crítica el 1936 (té 23 anys) i publica nombroses obres de la literatura universal: Wilde, Woolf, Kipling, etc. El 1934 havia fundat els seus Quaderns Literaris que perduren fins a la fi de la guerra civil. El primer volum fou una reedició de Les presons imaginàries de Pere Coromines. Després de la guerra tornà a la seva tasca d’editor i al 1947 ho fa en català i publica una Antologia Històrica de la Poesia Catalana. Crea també el Premi Internacional Primera Novel.la. Mort en accident de cotxe a Santa Margarita i els Monjos (Alt Penedès). Havia arribat a editar més de 1.600 títols distribuits en 51 col.leccions.«
Funciones, ocupaciones y actividades
Editor
Área de control
Fuentes
Diccionari Biogràfic Albertí HURTLEY, Jacqueline: Josep Janés, el combat per la cultura. Curial, Barcelona, 1986. RIUS I VILA, Joan: El meu Janés i Olivé. MARCÉ I SANABRA, Francesc: Hospitalencs d’Ahir. Ateneu de Cultura Popular. l’Hospitalet, 1994.
