Àrea d'identificació
Tipus d'entitat
Corporate body
Forma(es) autoritzada(es) del nom
Grup Can Trinxet
Forma(es) paral·lela(es) del nom
Forma(es) normalitzada(es) del nom, d'acord a altres regles
Altra(es) forma(es) del nom
Identificadors per a organismes
Àrea de descripció
Dates d'existència
Història de la institució
L’ indret de Can Trinxet, al barri de Santa Eulàlia, fou ocupat per primera vegada per una fàbrica tèxtil el 1890, propietat de Salvador Oller. El complex industrial Can Trinxet fou construït més tard, el 1905, per Joan Alsina per acollir l’empresa Avel•lí Trinxet dedicada a la confecció de filats i teixits de cotó.
Pocs anys més tard Avel•lí Trinxet donà entrada al negoci als seus fills Antoni i Francesc Trinxet Mas, d’aquesta manera l’empresa passa a dir-se Avel•lí Trinxet i Fills el 1917. En aquell moment ja era una de les fàbriques més importants de la ciutat amb 22.000 pues de filar, 364 telers estrets i 35 d’amples destinats a la producció de llençols. Un any després de la mort d’Avel•lí Trinxet, el 1918 els dos fills van adquirir la filatura de cotó de Miquel Gras ubicada a unes naus situades al costat de les dels Trinxet i especialitzades en llençols i panes. Durant la dècada dels anys vint compren una fabrica a Castellar del Vallès i el 1924 creen les Indústries complementaries del cotó dedicades a Tints i aprestos.
El 1929 s’integraren a la Unió Industrial Cotonera S.A (UIASA), societat que tenia com a objectiu la concentració de la indústria cotonera a Catalunya, Francesc Trinxet n’esdevé el gerent fins el 1941. Els Trinxet van aportar al nou trust els seus actius industrials a excepció de la secció de telers automàtics que es van traspassar a la nova empresa Trinxet S.A. el 1933.
El 1944, la familia Trinxet recomprà a UIASA els actius industrials que s’havien traspassat 15 anys abans i es crearan: Industries complementàries de Cotó S.A. Confeccions reunides S.A, Trinxet i Companyia SRC, Trinxet Industrial S.A. i Tints i Aprestos Moderns SA, el president del grup fou Antoni Trinxet i Mas fins el 1949
Amb l’esclat de la guerra Civil s’inicià un període de col•lectivitzacions. Trinxet S.A. esdevingué Trinxet Empresa Col•lectivitzada fins al final de la Guerra que l’empresa fou retornada als Trinxet.
Els anys quaranta van ser difícils per la indústria en general a causa de l’aïllament exterior del règim, no fou fins els anys 50 que es van reiniciar les relacions internacionals i es va liberalitzar la política econòmica. És a finals d’aquesta dècada quan apareix Textil Hilados SA.
Durant els anys seixanta es produeix el tancament de Trinxet S.A. i Trinxet Industrial S.A de les que naixeran Comercial e Industrial Trinxet S.A. i Comercial e Industrial Barcelonesa S.A , Trinxet Tèxtil S.A., Trintex S.A..
A la dècada dels 80 apareix la raó social de Patrimonial Immobiliària S.A..
El complex de Can Trinxet, a més a més de les naus industrials, constava d’una residència per als joves treballadors de la fàbrica, una infermeria i una escola on s’ensenyava a llegir i escriure a tot aquell que ho sol•licites.
Pocs anys més tard Avel•lí Trinxet donà entrada al negoci als seus fills Antoni i Francesc Trinxet Mas, d’aquesta manera l’empresa passa a dir-se Avel•lí Trinxet i Fills el 1917. En aquell moment ja era una de les fàbriques més importants de la ciutat amb 22.000 pues de filar, 364 telers estrets i 35 d’amples destinats a la producció de llençols. Un any després de la mort d’Avel•lí Trinxet, el 1918 els dos fills van adquirir la filatura de cotó de Miquel Gras ubicada a unes naus situades al costat de les dels Trinxet i especialitzades en llençols i panes. Durant la dècada dels anys vint compren una fabrica a Castellar del Vallès i el 1924 creen les Indústries complementaries del cotó dedicades a Tints i aprestos.
El 1929 s’integraren a la Unió Industrial Cotonera S.A (UIASA), societat que tenia com a objectiu la concentració de la indústria cotonera a Catalunya, Francesc Trinxet n’esdevé el gerent fins el 1941. Els Trinxet van aportar al nou trust els seus actius industrials a excepció de la secció de telers automàtics que es van traspassar a la nova empresa Trinxet S.A. el 1933.
El 1944, la familia Trinxet recomprà a UIASA els actius industrials que s’havien traspassat 15 anys abans i es crearan: Industries complementàries de Cotó S.A. Confeccions reunides S.A, Trinxet i Companyia SRC, Trinxet Industrial S.A. i Tints i Aprestos Moderns SA, el president del grup fou Antoni Trinxet i Mas fins el 1949
Amb l’esclat de la guerra Civil s’inicià un període de col•lectivitzacions. Trinxet S.A. esdevingué Trinxet Empresa Col•lectivitzada fins al final de la Guerra que l’empresa fou retornada als Trinxet.
Els anys quaranta van ser difícils per la indústria en general a causa de l’aïllament exterior del règim, no fou fins els anys 50 que es van reiniciar les relacions internacionals i es va liberalitzar la política econòmica. És a finals d’aquesta dècada quan apareix Textil Hilados SA.
Durant els anys seixanta es produeix el tancament de Trinxet S.A. i Trinxet Industrial S.A de les que naixeran Comercial e Industrial Trinxet S.A. i Comercial e Industrial Barcelonesa S.A , Trinxet Tèxtil S.A., Trintex S.A..
A la dècada dels 80 apareix la raó social de Patrimonial Immobiliària S.A..
El complex de Can Trinxet, a més a més de les naus industrials, constava d’una residència per als joves treballadors de la fàbrica, una infermeria i una escola on s’ensenyava a llegir i escriure a tot aquell que ho sol•licites.