Arranz Galiano, Carme

Persona

Arranz Galiano, Carme

1951-2010

Nascuda el 1951 a Caracas, on els seus pares van viure una temporada, va arribar a l'Hospitalet el 1958. El seu pare, Arturo Arranz Bravo de Laguna va passar a regentar juntament amb el seu germà Carlos, un negoci familiar, la Ferreteria Industrial ACAB, delegació a l'Hospitalet de Suministros Industriales ACA, empresa creada el 1941 a Barcelona per Antolín Arranz de Blas, pare també del pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo, molt vinculat amb l'Hospitalet, autor del símbol de la ciutat, L'acollidora. Socióloga per l'ICESB amb una tesina sobre els marroquins emigrats a Barcelona, editat per l'editorial Laertes, en el moment que recull la fotografia era la primera directora del Centre d'Estudis de l'Activitat Física Esportiva (CEAFE) del Patronat Municipal d'Esports. Posteriorment seria la responsable del voluntariat olímpic de l'Hospitalet i la responsable de la Subseu Olímpica de Béisbol de l'Hospitalet el 1992. Va ser fundadora també, juntament amb en Jaume Botey i Vallès, en Joan Camós i Cabecerán, en Casimir Martí i Martí, en Josep Ituarte i Mata, en Joan Egea i Andreu i en Pere Pinyol Martínez, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet, important entitat de recerca local de la que fou molts anys tresorera i després Presidenta prenent el relleu al que fou fundador i primer President, en Jaume Botey. Posteriorment va ser la impulsora i primera directora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, que unificava l'Arxiu Històric i l'Arxiu Administratiu de l'Hospitalet en un de sol en una nova i esplèndida seu que ella va inaugurar essent alcalde en Celestino Corbacho Chaves. Entre molts altres projectes, va ajudar a consolidar el del grup L'Hospitalet Antifranquista, que va permetre comptar amb valuoses donacions a l'Arxiu de fons orals i materials relatius a la lluita antifranquista a l'Hospitalet. Molt implicada també políticament i culturalment amb la ciutat des de molt joveneta (grup teatral Alpha 63, Grup de teatre del Casino de Santa Eulàlia, l'Estaca, diari de l'Hospitalet, CineClub L'Hospitalet, Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, etc), va ser també militant del PSUC en la clandestinitat, que va abandonar poc després del traumàtic congrés de 1981 que va fraccionar aquest partit entre "eurocomunistes", tendència on ella estava situada, i "prosoviètics", que van abandonar el PSUC i van crear el Partit dels Comunistes de Catalunya. Posteriorment va anar evolucionant políticament cap a la socialdemocràcia i el 1990 va ingressar en el Partit dels Socialistes de Catalunya. Va morir prematurament a causa d'un càncer, amb 59 anys, el 2010. El seu funeral va reunir una gran quantitat de persones vinculades a la ciutat i va ser oficiat pel seu germà Artur i pel seu gran amic Jaume Botey. Darrera la taula hi ha l'Antonia Najar Ruiz, professora de filosofia i veina de Pubilla Casas, llavors la seva cunyada.